Comprar vins de la DO Terra Alta online. Vi blanc, Vi Negre, Vi Rosat.

Denominació d’Origen Terra Alta.

Comprar el millors vins amb el millor preu, vins amb qualitat certificada i en garantía d’origen, amb una molt bona relació de qualitat i preu.

Alguns dels nostres vins de la DO Terra Alta

El vi de la Terra Alta

La comarca de la Terra Alta elabora vins blancs robustos, d’alta graduació, amplis i de gran cos, amb varietats de garnatxa blanca, garnatxa negra, i garnatxa peluda, com a base principal, i altres varietats autoritzades com el Parellada, Chardonnay, Samsó, macabeu, Morenillo o moscatell (blancs).

Els vins negres de la comarca de la Terra Alta són de molta capa, estructurats i amb personalitat. S’elaboren amb barreges de les varietats carinyena, garnatxa negra, garnatxa peluda i ull de llebre com a principals vinyes autoritzades, tot i que també compten amb varietats autoritzades com el Merlot, Cabernet Sauvignon i Syrah.

Varietats (blanques):

Chardonnay, Chenin blanc, Garnatxa blanca, Macabeu, Moscatell de gra gruixut o d’Alexandria, moscatell de gra petit o de Frontignan, Parellada, Pedro Ximénez i Sauvignon blanc.

Varietats (negres):

Cabernet franc, cabernet sauvignon, Garnatxa peluda, Garnatxa negra, Garnatxa tintorera, Merlot, Samsó, Syrah i Ull de llebre.

Terra Alta Cataluña España 2

Majoritariament els vins estan elaborats amb la  varietat més representativa de la comarca de la Terra Alta que es la garnatxa.

Pots comprar vi online en aquesta web.

Hi ha diferents varietats de garnatxa, garnatxa negra, garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa tintorera amb capacitat per realitzar diferents tipus de vi (vins negres, vins blancs, vins rosats i vins dolços).

garnaxes-terra-alta

La garnatxa blanca és la varietat més representativa de la comarca Terra Alta, (Catalunya-Espanya), representa uns vins amb caràcter mediterrani, vi d’altíssima qualitat que ofereixen la frescor del seu fruit i la tipicitat Mediterrània, rebent premis i reconeixements a escala mundial. Decantador, Parker, Premis Vinari, Grenaches du Monde, Generalitat de Catalunya, Vins de Finca, Vins Bacchus, Vins DO Terra Alta …

vi amb mes puntuacio terra alta catalunya
vins premiats terra alta decanter-gold
vins mes premiats terra atla decanter-silver
comprar vi premi decanter-terra alta bronze
denominacio dorigen terra-alta
vins premiats terra alta decanter-gold
estrella michelin premis vi terra alta
vi bacchus_terra-alta-gran-or
vi amb premis bacchus-terra-alta-plata
premi or vi terra atla Gilbert_gaillard

Terra Alta

 La comarca Terra Alta te una gran tradició en quant a elaboració de vins, centenars d’anys,  coneixements, tradicions i costums han passat de pares a fills, l’agricultura a sigut el eix principal de la comarca durant segles, i els vins de la TerraAlta amb la seva qualitat representen aquesta historia. A principis del segle XX va començar el cooperativisme a la TerraAlta, eix vertebrador durant decades del desenvolupament de la comarca.

Vi Blanc, vi negre, vi rosat, barrica, reserva, jove, verma, raim, bota, estisores, sarment, sep, anyada… Tot un vocabulari arrelat durant generacions a la Terra Alta.

Terra-Alta-Mapa-Catalunya-Espanya
vi mediterrani-terra-alta-mapa

La Terra Alta té una història molt antiga pel que fa a elaboració de vins, aquesta ve des de la introducció dels Fenicis i Romans del cultiu de la vinya, que van introduir a tota la costa de llevant espanyol (costa mediterrània) des de fa segles.

Coneixements, tradicions i costums han passat de pares a fills, l’agricultura a estat l’eix principal de la comarca durant segles, i els vins de la TerraAlta amb la seva qualitat representen aquesta història. A principis de segle XX comença el cooperativisme a la TerraAlta, eix vertebrador durant dècades del desenvolupament de la comarca.

Les seves característiques naturals són excepcionals, la Terra Alta per la seva situació i diversitat de sòls, es creen diferents microclimes i aquestes condicions orogràfiques, permeten aconseguir una qualitat i varietats excepcionals.

Aquestes preuades vinyes estan al Sud-oest de la província de Tarragona – nort-est d’Espanya, entre el riu Ebre, els límits de la província de Saragossa i Terol, (Matarraña) Arago i el nord de Castelló, es troben les Terres de l’Ebre, en aquesta singular zona, on hi trobem unes vinyes protegides per la Denominació d’Origen Terra Alta, a la comarca de la Terra Alta, que comprén els 12 termes municipals que configuren la comarca, a dia d’avui onze del dotze municipis de la denominació disposen d’un celler cooperatiu. mes enlla dels grans vins que es produeixen, destaquen pel seu valor arquitectònic els cellers modernistes del Pinell de Brai i de Gandesa, obra realitzada per l’arquitecte Cèsar Martinell deixeple de Gaudi.

El vins de la Terra Alta tenen un gust especial, i una personalitat propia, és característic de la Terra Alta el cultiu en terrasses abancalades, pobres en matèria orgànica, i en molta terra caliza, amb una geografia molt trencada en sòls forts i profunds i que varia la seva permeabilitat depenent de la zona, on la vinya creix a les parts planes i a les fondalades de secà, amb una mitjana d’uns 400 metres d’altitud, entre els 100 i 550 metres d’altitut. La TerraAlta te una superficie de 743.36 km² i  una población aproximada de 13.000 habitants. La baixa densitat d’habitans per kilometre quadrat, dona aquesta terra una excelent qualitat de vida.

vi DO terra-alta-Mapa-catalunya- espanya
vi Denominacio origen terra-alta-mapa-catalunya-

Tradició, passió, humilitat i esforç en el treball del dia a dia de la seva gent, són els trets que caracteritzen els productors de la DO Terra Alta. Però si hi ha una varietat arrelada és la Garnatxa, Garnatxa Blanca, Garnatxa Negra o Garnatxa Peluda, la Garnatxa és la varietat que millor representa i que recull les propietats de terres, clima i cures de la Terra Alta, transferint als seus vins les seves aromes, caràcter i matisos, plasmant una personalitat única al món.

Actualment, a la Terra Alta es conrea el 33% de la Garnatxa Blanca mundial, un percentatge que suposa el 75% de la producció a Espanya i el 90% a Catalunya, la Terra Alta és una de les poques regions de la vitivinicultura a nivell mundial on és possible trobar una extensa gamma de vins varietals, reconegut en un distintiu de garantia específic: Terra Alta Garnatxa Blanca.

La comarca de la Terra Alta te un clima mediterrani d’interior, amb una influència continental molt forta, les pluges són escasses i la insolació forta, comta amb trets continentals molt accentuat. Les pluges que solen recollir les seves vinyes són escasses, amb uns valors mitjans a 425 mm. de pluja anual, i una mitjana anual de 2.750 hores de llum, aqueta forta insolació marca el caracter dels vins de la TerraAlta, aquestes mitjanes fan que el clima es caracteritze per uns estius calorosos i secs i uns hiverns freds (moderats), on les temperatures solen fluctuar entre els -4 i els 38 ºC. El vent dominant de la zona és el cerç, un vent sec procedent de la Vall de l’Ebre (nort oest) que manté sanes les vinyes i el seu raïm, tambe compte en la garbinada de ve del sud (marinades de component Sud) i un hivern fred que denota certa continentalitat.

Comprar vi Celler_cooperatiu_cooperativa_de_Gandesa_Terra_Alta

Celler cooperatiu de Gandesa

 

Comprar vi Celler_Cooperatiu_cooperativa_El_Pinell_de_Brai_Terra_Alta

Celler cooperatiu del Pinell de Brai 

 

Les propietats excepcionals dels vins de la comarca DO Terra Alta, es deuen al terreny, o conjunt de factors geogràfics i geològics com són el sòl, la pluja i la insolació.

El seu alt valor paisatgístic confereix a les Terres de l’Ebre una varietat de contrastos, els quals han estat reconeguts per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera. Una elaboració respectuosa amb el medi ambient i amb la producció de raïm amb identitat pròpia zona privilegiada per aconseguir a la Terra Alta un raïm sa, madura i amb caràcter.

Les vinyes de la comarca Terra Alta es podaren molt curtes per a aconseguir un port baix i aprofitar així la humitat del terreny, actualment ha variat una mica aquest aspecte, variant en alguns llocs el sistema de creixement del raïm en emparrats de baixa altura, que contribueixen a la menor presència de malalties relacionades amb el excés d’humitat com el míldiu, el raïm està mes airejat i té una millor i homogènia maduració en rebre més quantitat de rajos solars.

La terra de la comarca de la Terra Alta té unes característiques òptimes per a la producció de vi, siguin vins blancs, vins negres o vins rosats, aquests vins des de l’antiguitat han estat reconeguts, de prestigi, són valorats, consumits i premiats en l’àmbit mundial.

El primer raïm, el raïm verd, conté gran quantitat d’àcids tartàrics, cítrics i màlics, tots aquests depenen de la climatologia, hores de llum, temperatura, humitat i principalment de la varietat del raïm.

Un 70% de la Garnatxa blanca d’Espanya es produeix a la Terra Alta, superant el 50% de la producció d’aquesta DO. Un terç de la producció mundial de garnatxa blanca es produeix  a la comarca Terra Alta. La Terra Alta tenen com a denominador comú la seva riquesa en terres calcàries i són pobres en matèria orgànica, les seves vinyes estan situats entre els 250 i 550 metres d’altitud. El cep té una bona fertilitat, vigor i és mitjà sensible al corriment i a la cendrosa. La baia té un cicle de maduració mitjà, de brotació una mica tardana, de manera que no es veu afectada per gelades de primavera. S’adapta bé a climes càlids i relativament secs, varietat tardana, molt vigorosa, productiva i resistent al vent, a més de resistir a temperatures extremes i altituds elevades, raïms grans, de forma cònica i compacta. Les vinyes creixen en terrasses irregulars sobre un sòl majoritàriament calcari i pobre en matèria orgànica, amb textures mitjana. El catàleg de Sols de la DOTA classifica Fins a 17 Perfils, d’entre els quals destaca el Bresca.

Garnatxa Blanca és un vi sec amb cos marcat per una acidesa mitjana, amb notes de cítrics brillants que condueixen a un final d’herbes aromàtiques i subtilment mineral. El color del vi és groc palla amb tons verdosos, d’aspecte cristal·lí, el seu contingut d’alcohol és d’entre 13-15%,

Les notes genèriques de tast de Garnatxa Blanca:
En boca és potent, té una entrada fresca, intensitat aromàtica, amb un ampli ventall de notes a fruita, com préssec, albercoc poma verda, mango verd, ratlladura de llima, pera, melassa i llima. Sabors ben estructurats i equilibrats

Si el vi és envellit en roure, tindrà una textura més cremosa i notes de tast més càlides, aconseguint així una major complexitat i estructura, els seus gustos també poden incloure poma al forn, brioix, crema i quallada de llimona,

No és aconsellable beure vi blanc a temperatura ambient, assegureu-vos de refredar abans de beure-ho. La millor temperatura del vi per a una ampolla de Garnatxa Blanca és d’uns 7 i 10 graus. Beure-ho en aquest rang d’assegurar que els seus delicats aromes, acidesa i sabors frescos romanguin intactes.

Es recomana no servir-massa fred tampoc per sota dels 6 graus. El vi blanc massa fred acabarà silenciant els sabors i aromes que té.

Abans de beure la teva ampolla de Garnatxa blanca, poseu a la nevera durant 2 hores.

Quins beneficis te beure vi?

  • Prevé malalties cardíaques.
  • Ajuda a prevenir el colesterol.
  • Augmenta els nivells de Omega 3.
  • Prevé l’artrosi.
  • Redueix el risc de patir càncer.
  • Alenteix l’envelliment.
  • Protegeix la pell.
comprar vi online terra alta

Maridatges de menjar:

Garnatxa Blanca és un deliciós company per a una àmplia varietat de plats rics i saborosos gràcies a les seves notes especiades, pronunciats sabors de fruites verdes i cos complet. Recomanat per a arrossos, amanides, pastes, peixos, musclos, llamàntol, tàrtars, carpaccios, formatges, postres i xocolates …

Si et ve de gust un final dolç, prova la garnatxa blanca amb per a forn o un pastís de poma verda per recollir aquestes notes afruitades.

Vins amb cos i ànima de garnatxa blanca.

Els anys 2020 la suma de les diferents varietats de garnatxes són predominants, amb un 52% del total de la producció, i amb un pes molt important pel que fa a la garnatxa blanca, la més representativa de la denominació d’origen Terra Alta, superant els 10 milions de quilos, suposa el 27% del total de la verema i el 50% del total de quilos de raïm blanc de la denominació d’origen Terra Alta.

Les varietats blanques, amb prop de 20 milions i mig de quilos, representen el 54% del total, davant les negres que se situen en els 17 milions i mig. Entre les varietats negres destaca també la garnatxa, amb 8 milions i mig de quilos, seguida de la syrah, amb prop de 3 milions, i la carinyena, prop dels 2 milions. En les varietats blanques, després de la garnatxa blanca destaquen el macabeu, amb una mica més de 6 milions i mig, i la parellada, lleugerament per sobre del milió de quilos veremats i el morenillo, recentment incorporat a la denominació d’origen Terra Alta, una producció de 47.299 quilos.

La traçabilitat és un valor inqüestionable a dia d’avui, la procedència geogràfica és un dels atributs més importants que es consideren en la tria d’un vi, ens assegura per mitjà del terreny, la situació geogràfica, climatologia, geomorfologia, la seva procedència i algunes de les claus dels seus atributs, això ens ajudarà a l’hora d’entendre un vi, fins i tot la seva cultura, tradició, l’elaboració i història, afecten cada terrer… tota una experiència vinculada als vins de la TerraAlta. Aquesta procedència geogràfica està qualificada per la Unió Europea, la legislació Espanyola i Catalana en les denominacions d’origen protegides (DOP), oferint informació certificada sobre la seva procedència geogràfica.

La Garnatxa blanca, la Garnatxa negra i la Garnatxa peluda són les varietats de raïm predominants, untament amb el Macabeu, la Parellada i el Samsó sumen tres quartes parts amb denominació d’origen de la superfície de conreu de la Terra Alta.

Comarca TerraAlta Densitat de població. 2019Terra AltaCatalunya
Superfície (km2)743,0432.108,00
Densitat (hab./km2)15,5

239,0

 

 

Entre les més espectaculars cellers modernistes es troba la Catedral del vi de Pinell de Brai i Gandesa, una obra mestra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí. D’estil noucentista, destaca per la seva façana amb decoracions ceràmiques pintades, cobertes i les arcades parabòliques i hiperbòliques interiors.

No va ser l’impressionisme, sinó el cubisme l’estil artístic que, un jove Pablo Picasso plasmo en les seves obres, aquest es va impregnar de les seves terres i vins, ja que va fer una llarga estada a Horta de Sant Joan, on la morfologia de la serra dels Ports van inspirar les figures cúbiques i geomètriques que dotarien de personalitat per sempre la seva obra.

Les serres calcàries dels Ports, la serra de Pàndols i la serra de Cavalls; la plana i l’altiplà de la comarca, on horitzons de vinyes, ametllers i oliveres, amb terrasses i bancals, doten de color un paisatge típicament mediterrani.

La Terra Alta és una terra marcada pel seu paisatge, tranquil·litat i el seu do de gents, encara que en els anys 30 de segle passat un negatiu esdeveniment com la guerra civil biaix aquestes qualitats. La Batalla de l’Ebre es va cobrar 30.000 morts entre els dos bàndols, però també va arruïnar els pobles i camps en què es va lliurar dit desastre, on les seves cicatrius encara són visibles, i que tant la seva gent, com les seves terres, van patir, van resistir i van continuar lluitant en el seu dia a dia fins avui, fins a reconvertir la Terra Alta en el que és un espai de què gaudir i aprendre.

La Terra Alta té els trets característics d’un terrer d’interior Mediterrani de sòls agrícoles tenyits dels típics conreus mediterranis: ametller, vinya i olivera, de serralades calcàries prelitorals els Ports d’Horta, la Serres de Pàndols i la Serra de Cavalls, de petits afluents de l’Ebre com l’Algars i el Canaletes, muntanyes de roca conglomerada, barrancs i terrasses de gran afluència de fòssils de mar, boscos d’alzina i pi blanc.

La zona de la D.O. Terra Alta al surt oest de Catalunya concentra el 25% de la producció de garnatxa blanca del món.

Dades aproximades segons l’anyada:

Produeix uns 7 milions de botelles any.

Producció de vi emparat en hectolitres 40.000 hectolitres

Superfície de vinya inscrita a la Denominació d’origen Terra Alta 5.820 hectàrees.

La meitat de la producció es destina a l’exportació.

La Terra Alta també produeix vins dolços, moscatells, misteles, caves i vins rancis.

ARNES

arnes -1 terra alta catalunya
arnes terra alta mapa catalunya

BATEA

atea -1 terra alta catalunya
batea terra alta mapa catalunya
Comprar vi Batea poble terra alta catalunya

BOT

bot-1 terra alta catalunya
bot Terra alta mapa catalunya

CASERES

caseres- 1 terra alta catalunya
caseres terra alta mapa catalunya

CORBERA D’EBRE

Corbera d'Ebre -1 terra alta catalunya
corbera d'ebre terra alta mapa catalunya
Comprar vi Corbera d'Ebre poble terra alta catalunya

GANDESA

Gandesa-1 terra alta catalunya
gandesa terra alta mapa catalunya
Comprar vi gandesa-poble-terra-alta-catalunya-1

HORTA DE SANT JOAN

Horta de sant joan -1 terra alta catalunya
horta de sant joan terra alta mapa catalunya

LA FATARELLA

la fatarella -1 terra alta catalunya
la fatarella terra alta mapa catalunya
La-fatarella-poble-terra-alta-catalunya

POBLA DE MASSALUCA

la pobla de massaluca -1 terra alta catalunya
la pobla de massaluca terra alta mapa catalunya
la pobla de massaluca poble terra alta catalunya

PINELL DE BRAI

El pinell de brai -1 terra alta catalunya
pinell de brai terra alta mapa catalunya
l pinell de brai terra alta catalunya

PRAT DE COMTE

prat de compte -1 terra alta catalunya
prat de compte terra alta mapa catalunya

VILALBA DELS ARCS

Vilalba dels Arcs -1 terra alta catalunya
vilalba dels arcs terra alta mapa catalunya
comprar vi vilalba dels arcs poble terra alta catalunya
Dades per municipis collita 2019 denominació d’origen TerraAlta quilos any 2019:
MUNICIPISKG 
ARNES57.290
BATEA17.586.658
BOT2.302.349
CASERES1.782.613
CORBERA D’EBRE3297.679
LA FATARELLA254.679
GANDESA4.496.719
HORTA DE SANT JOAN1.631.435
EL PINELL DE BRAI42.850
LA POBLA DE MASSALUCA658.080
VILALBA DELS ARCS3.465.600
Total general35.575.952
grafic-terra-alta-vinyes-raim-vi
SUPERFICIE PLANTADA DE VINYA PER MUNICIPIS ANY 2019
MunicipishaMunicipisha
Batea2.745,58Horta de Sant Joan234,58
Gandesa1.013,47Pobla de Massaluca81,21
Vilalba dels Arcs630,92Fatarella53,44
Corbera d’Ebre495,79Pinell de Brai11,15
Bot402,21Arnes5,22
Caseres361,54Prat de Comte1,35

La Denominació d’Origen Terra Alta es va crear l’any 1972, com dóna fe el reglament de la D.O., i el seu Consell Regulador fou aprovat per l’Ordre de 28 de maig de 1982, publicat al DOGC número 238 de 7 de juliol de 1982.

Els vins amb Denominació d’Origen Terra Alta estan sotmesos a un rigorós examen de qualificació, garantint l’origen i la qualitat dels raïms emprats i els vins que se n’obtenen, complint la normativa i seguint les operacions de:

  • Control del raïm i la verema.
  • Control i seguiment del procés d’elaboració i envelliment dels vins.
  • Control amb anàlisi química i sensorial.
  • Control dels elements d’etiquetatge.
grafic-terra-allta-vinyes-ha
SUPERFICIE CULTIVADES PER VARIETATS 2019 COMARCA TERRA ALTA
VarietatshaVarietatsha
Cabernet franc (CFN)12,51Garnatxa Peluda (GPN)83,49
Cabernet sauvignon (CSN)151,80Macabeu (MAB)1.051,24
Chardonnay (CHB)45,44Merlot (MEN)144,21
Chenin blanc (CNB)22,30Morenillo (MLN)12,36
Garnatxa blanca (GAB)1.564,98Moscatell d’Alexandria (MJB)142,94
Garnatxa negra (GAN)1.486,98Moscatell de gra petit (MFB)6,04
Garnatxa tintorera (GTN)56,48Parellada (PAB)125,47
Pedro Ximénez (PXB)3,46Syrah (SYN)505,54
Samsó –Carinyena (CAN)291,69Ull de llebre (ULN)290,78
Sauvignon blanc (SAP)25,52Viognier* (VGB)13,56

 

La qualificació de collita és atorgada pel Consell Regulador considerant l’informe de qualificació emès per l’òrgan de gestió relatiu a les característiques climatològiques de la collita, l’aptitud de la verema, la valoració qualitativa (sobre 100 punts) efectuada pel Comitè de Tast dels productes certificats durant el primer semestre de l’any immediatament posterior a la verema i considerant l’opinió emesa pels tècnics dels cellers d’elaboració mitjançant una enquesta qualitativa sobre l’anyada.

Fer Turisme a la Terra Alta

La terra alta és una comarca molt rica culturalment on es poden fer gran varietat d’activitats, tan a l’aire lliure per la seva gran diversitat paisatgística, com a l’interior pels seus espais dedicats a la memòria històrica de la comarca.

Es pot gaudir d’uns pobles únics amb una bellesa arquitectònica digna d’ells, on podreu veure veritables obres mestres. També molts llocs per poder passar la nit o càmpings per poder passar unes vacances.

VIA VERDA

La Via Verda era un l’antic traçat ferroviari que anava des de la Pobla de Hijar (Terol) fins a Tortosa (Tarragona). Ara esta reconvertida en un espai per el que pots anar en bici, a peu o amb cavall.

La zona de la via verda a la Terra Alta va des d’Horta de Sant Joan fins al Pinell de Brai on podem recórrer un tram descendent molt còmode inclús per les persones menys experimentades.  

via-verda-terra-alta

CATEDRAL DEL VI (El Pinell de Brai)

La catedral del vi és un celler cooperatiu d’estil modernista construït entre els anys 1910 i 1920, l’arquitecte va ser Cèsar Martinell (un deixeble d’Antoni Gaudí).

La façana està feta amb un fris de ceràmica obra del pintor Xavier Nogués, que representa tot el procés de la verema, collita i l’elaboració del vi.

El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un immoble que va ser declarat bé cultural d’interès nacional, amb la categoria de Monument Històric.

catedral del vi pinell de brai

MUSEU DE LA BATALLA DE L’EBRE

El museu de la batalla de l’Ebre de Gandesa té més de 450 m2 que conta en una gran sala central on pots veure maquetes de la guerra civil, vestimenta, objectes, armes i bombes entre altres. També compta amb altres sales destinades a l’àmbit audiovisual per veure diferents documents relacionats amb la guerra civil a l’Ebre.

Igualment altres pobles com Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai compten amb museus d’destinats al coneixement de la Batalla de l’Ebre.

batalla de l'ebre

SANTUARI DE LA FONTCALDA

El riu canaletes a travessa el Santuari de la Fontcalda, on ofereix un paisatge espectacular, el riu s’obri pas per les parets de pedra i forma piscines naturals.

El nom de Fontcalda es deu que de la pedra brota una font termal d’aigua calenta que sempre surt a uns 25ºC.

Allí encara se celebren romeries cada primer diumenge de maig, ja que era un lloc de peregrinació.

fontcalda balneari

POBLE VELL DE CORBERA D’EBRE

El poble vell de Corbera d’Ebre va ser l’antiga ubicació de Corbera d’Ebre, va ser completament destruït durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil Espanyola.

Les seves runes van ser declarades  cultural d’interès nacional a l’any 1992 per la Generalitat de Catalunyaconstituir un monument a la Pau.

poble vell de Corbera d'Ebre

Els vins de la Terra Alta tenen una tècnica per poder valorar les seves qualitats, aquestes qualitats es desprenen de la vista, l’olfacte i el gust,

cata de vino 2

La vista

Inclinar la copa damunt d’un fons blanc per observar el color, girar la copa per observar les llàgrimes, el cos que té i la seva textura, observarem si és brillant o mat, el color, la neteja, fluides o viscositat, i la seva transparència, subjectar la copa per el seu peu, per tal de no passar la temperatura corporal al vi.

L’olfacte

Olorar el vi Terra Alta per extreure els aromes més subtils, després de girar la copa de vi de la Terra Alta per airejar, a fi que s’allibera seus components aromàtics, introduirem el nas dins de la copa per inhalar de manera profunda les aromes que es desprenen, descobrirem les aromes primàries, el tipus de raïm, les aromes secundaris els extraurem segons sigui la seva fermentació i les aromes terciàries els trobarem segons es de criança o no.

cata de vino 4
cata de vino 3

El gust

Degustarem un petit glop de vi de la Terra Alta, perquè envolti tota la llengua, per tal de valorar una primera impressió del seu pas per boca, aspirar una mica d’aire per la boca girant el vi a aquesta, així degustarem i extraurem els sabors i textures que es desprenen via retronasal, després d’engolir el vi Terra Alta percebrem els aromes i sensacions persistents en boca un cop ingerit, es poden gaudir tots aquests aromes.

El vi de la Terra Alta te substàncies favorables per a la salut, compta resveratrol, un antioxidant natural que ajuda a convatre el colesterol en sang, disminueix la síntesi de l’colesterol dolent (LDL) en sang, i millora la síntesi de l’colesterol blanc (HDL) en sang, prevenint enfermetas cardiovasculars, els Antioxidans millor l’envelliment, i la Melatonina ajuda a regular el son. Entre altres beneficis, millora la memòria, millora la funció cognitiva de l’cerbell, dismunueix el càncer d’ovari, còlon i pròstata, disminuex la massa corporal, disminueix el risc d’infeccions bacterianes, millora la massa òssia, proteigeix ​​el múscul cardíac reduint els atacs cardíac, ajuda a mantenir la sang i el gots Sanginés nets, millora la vasodilatació, allivera endorfines, té afectes diürètics, millora la hipertensió arterial, millora el rendiment pulmonar, és ric en vitamines de el grup B, millora el sistema autoimmune, prevé trombosi , redueix la inflamació de les genibes, prevé l’artrosi, proteixeix la pell, redueix el risc de depressions, augmenta el nivell dels acis grasos en sang Omega 3, aporta minerals, preveu la seguesa.

Es pot definir que un consum moderat de vi ens fa la vida més feliç.

La quantitat recomanable de consum de vi de la Terra alta és de 2 gots de vi en homes i 1 got de vi en dones, recorda que com moltes coses a la vida els exesos porten més problemes que benefisis, tot es basa en un consum moderat, regular i perllongat.

Tipus de vins que se elaboren a la comarca Terra Alta

 

 

Tipus de vi Classes de viTemps mínim que el vi roman en bótaTemps que roman a l’ampollaTemps Total
 JOVEBlancsVi de anyenc o collita després d’un repòs d’entre 1 i 3 mesos de fermentació i assentament.Vi de anyenc o collita després d’un repòs d’entre 1 i 3 mesos de fermentació i assentament.Vi de anyenc o collita després d’un repòs d’entre 1 i 3 mesos de fermentació i assentament.
Negres
Rosats
 CRIANÇABlancs6 mesos mínim18 mesos mínim24 mesos
Negres
Rosats
RESERVABlancs6 mesos mínim18 mesos mínim24  mesos
Rosats
Negres12 mesos mínim36 mesos mínim48  mesos

GRAN

 RESERVA

Blancs6 mesos mínim30 mesos mínim36  mesos
Rosats
Negres24 mesos mínim36 mesos mínim60 mesos

Qualitat historics collites de la DO Terra Alta

HISTÒRIC DE

COLLITES SEGONS L’ANY

VI BLANCVI ROSATVI NEGRE

VI TERRA ALTA ANY 1960

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1961

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1962

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1963

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1964

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1965

REGULARREGULARREGULAR

VI TERRA ALTA ANY 1966

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1967

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1968

REGULARREGULARREGULAR

VI TERRA ALTA ANY 1969

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1970

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1971

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1972

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1973

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1974

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1975

REGULARREGULARREGULAR

VI TERRA ALTA ANY 1976

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1977

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1978

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1979

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1980

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1981

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1982

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1983

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1984

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1985

BONABONABONA

HISTÒRIC DE

COLLITES SEGONS L’ANY

VI BLANCVI ROSATVI NEGRE

VI TERRA ALTA ANY 1986

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1987

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1988

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1989

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1990

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1991

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1992

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1993

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1994

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 1995

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1996

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1997

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 1998

 EXCEL·LENT EXCEL·LENT EXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 1999

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 2000

EXCEL·LENTEXCEL·LENTEXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 2001

EXCEL·LENTEXCEL·LENTEXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 2002

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2003

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 2004

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 2005

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

HISTÒRIC DE

COLLITES SEGONS L’ANY

VI BLANCVI ROSAVI NEGRE

VI TERRA ALTA ANY 2006

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 2007

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 2008

MOLT BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2009

EXCEL·LENTEXCEL·LENTEXCEL·LENT

VI TERRA ALTA ANY 2010

MOLT BONAMOLT BONAMOLT BONA

VI TERRA ALTA ANY 2011

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2012

MOLT BONA BONA BONA

VI TERRA ALTA ANY 2013

MOLT BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2014

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2015

BONABONA BONA

VI TERRA ALTA ANY 2016

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2017

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2018

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2019

BONABONABONA

VI TERRA ALTA ANY 2020

MOLT BONAMOLT BONA BONA

Calendari de treball de les vinyes de la comarca Terra Alta

Gener: Repòs vegetatiu, poda de les vinyes, retirada de sarments, plantació de les noves vinyes, llaurar i adobar la terra.

Febrer: Poda de les vinyes, retirada de sarments, plantació de les noves vinyes, llaurar i adobar la terra.

Març: Procés de llaurat de les terres e inflorescència de les vinyes.

Abril: Floració de les vinyes, despampar, esbrotimar i tractaments preventius de les vinyes

Maig: Floració de les vinyes, despampar, esbrotimar i tractaments preventius de les vinyes

Juny: Quallat del raïm i tractaments preventius de les vinyes.

Juliol: Verol del raïm, és despampar si és necessari i tractaments preventius de les vinyes..

Agost: És despampar si és necessari, segons la varietat i zona es comença a verema.

Setembre: És verma

Octubre: S’acaba de verema

Novembre: Caiguda de les fulles.

Desembre: Caiguda de les fulles, poda de les vinyes, retirada de sarments, plantació de les noves vinyes, llaurar i adobar la terra.

Calendari de treball als cellers de la comarca Terra Alta

Gener: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Febrer: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins mes joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Març: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Abril: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Maig: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Juny: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Juliol: Al juliol es comença a posar els cellers a punt, a totes les instal·lacions es realitza una neteja per posar la seva posada a punt, incloent-hi dipòsits, mànegues i tota la maquinària que s’utilitzarà a la verma.

Agost: comença a verma, recollida dels raïms, premsat i maceració

Setembre: comença a verma, recollida dels raïms, premsat i maceració

Octubre: s’acaba de verma, comença el procés de fermentació alcohòlica i si escal la fermentació malolàctica.

Novembre: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Desembre: Controls del vi perquè facin correctament la seva millora, aquestes tasques impliquen trasbalsar, clarificar, fer els cupatges que es creguin oportuns per donar la qualitat buscada.

Els vins més joves poden ser embotellats a començament d’any, altres es posen per envellir en barriques o tines de fusta, ciment, ceràmica…

Plec de condicions de la DOP denominació d’origen protegida “TERRA ALTA”.

Objecte
Constitueix l’objecte del present plec de condicions el conjunt de normes, característiques i especificacions que han de regir els productes elaborats, envellits i envasats que estan protegits per la Denominació d’Origen Protegida “Terra Alta”, d’ara en endavant DOPTA. Aquesta regulació està determinada per l’autoritat de control competent de la DOPTA.

Definicions
Lot. Volum homogeni de producte vitivinícola definit per una qualitat determinada almenys en quan a: categoria i tipus de producte, característiques fisicoquímiques i organolèptiques, designació de collita, designació de la/les varietat/s i termes relatius a l’elaboració i/o envelliment. Té un únic destí i identificació en termes de gestió de la traçabilitat.

Partida. Volum homogeni de producte vitivinícola definit per una qualitat determinada almenys en quan a: categoria i tipus de producte, característiques fisicoquímiques i organolèptiques, designació de collita, designació de la/les varietat/s i termes relatius a l’elaboració i/o envelliment. Pot tenir un o més destins en termes de gestió de la traçabilitat, és a dir pot originar més d’un lot.

Qualificació. Control de les característiques fisicoquímiques i organolèptiques que caracteritzen els productes protegits d’un lot o partida de producte que implica l’acreditació del compliment dels demés requisits descrits en aquest plec.

Varietats recomanades. Les varietats Vitis vinífera recomanades o tradicionals són, en caràcter general per a la DOPTA, les que desenvolupen una millor adaptació i aptitud vitivinícola en els emplaçaments vitícoles tradicionals de la zona de producció, que són les planes i els costers.

Varietats autoritzades. Les varietats Vitis vinífera autoritzades són, en caràcter general per a la DOPTA, les que desenvolupen diferents nivells d’adaptació arreu dels emplaçaments vitícoles, en especial en els anomenats bancals, tot permeten complementar la vocació vitivinícola de la zona de producció.

Vi de collita. Els vins que es comercialitzen durant la campanya vitivinícola de la qual procedeixen, és a dir, dins del període comprès entre l’1 d’agost i el 31 de juliol.

Desenvolupament del plec de condicions

1. Nom protegit
TERRA ALTA o Terra Alta
Aquest nom queda reservat als productes vitivinícoles que compleixin els requisits que estableix aquest plec de condicions. La protecció s’estén al nom de la denominació d’origen i al nom de la comarca, al nom dels termes municipals i als seus agregats i tots els paratges que componen la zona geogràfica.

2. Descripció dels productes
La DOPTA empara els tipus de productes vitivinícoles que es descriuen tot seguit.

2.1. Categories i tipus de productes

2.1.1. Vins
Elaborats a partir de les varietats de raïm classificades en l’apartat 6 d’aquest plec.
a) Vi blanc
b) Vi rosat
c) Vi negre

2.1.2. Vins de licor
L’elaboració dels vins de licor tradicionals descrits tot seguit està regida per normes particulars, i concretament perquè en la seva elaboració s’addiciona alcohol vínic de qualitat amb un grau alcohòlic volumètric superior a 95% vol. i igual o inferior a 96% vol.

a) Mistela blanca. Elaborada a partir de les varietats de raïm blanc classificades en l’apartat 6 i amb un grau alcohòlic volumètric natural probable igual o superior a 14% vol, mitjançant l’addició d’alcohol vínic en el most i procedint al remogut de la mescla fins a obtenir un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol. i un contingut en sucres residuals igual o superior a 140 grams per litre. En el cas que la mistela blanca s’elabori mitjançant la maceració del raïm blanc derrapat i/o trepitjat amb alcohol vínic i el remogut de la mescla, finalitzada la maceració es premsa fins a obtenir un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15 % vol. i màxim de 20 % vol. i un contingut en sucres residuals igual o superior a 140 grams per litre.

b) Mistela negra. Elaborada a partir de les varietats de raïm negre classificades en l’apartat 6 i amb un grau alcohòlic volumètric natural probable igual o superior a 14% vol., mitjançant la maceració del raïm negre derrapat i/o trepitjat amb alcohol vínic i el remogut de la mescla. Finalitzada la maceració es premsa fins a obtenir un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol. i màxim de 20 % vol. i un contingut en sucres residuals igual o superior a 140 grams per litre.

c) Vi dolç natural. Elaborat a partir de les varietats de raïm Garnatxa blanca, Garnatxa negra, Garnatxa peluda, Macabeu, Moscatell d’Alexandria, Moscatell de gra petit i/o Pedro Ximènez, i amb un grau alcohòlic volumètric natural probable igual o superior a 14% vol., mitjançant la fermentació parcial del most fins assolir una graduació alcohòlica volumètrica mínima de 14%vol.

La fermentació s’atura mitjançant l’addició d’alcohol vínic fins arribar a un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol. i màxim de 20% vol. i un contingut en sucres residuals igual o superior a 20 grams per litre.

d) Vi ranci. Elaborat a partir de vins blancs o negres obtinguts a partir de les varietats blanques Garnatxa blanca i/o Macabeu, o de les varietats negres Garnatxa negra i/o Garnatxa peluda i amb un grau alcohòlic volumètric natural probable igual o superior a 14% vol. L’elaboració del vi ranci comporta un envelliment del vi marcadament oxidatiu a sol i serena en envasos de vidre o de fusta, caracteritzat per canvis bruscs de temperatura en presència d’aire, i un envelliment de com a mínim 1 any en envàs de fusta de roure. Durant l’elaboració es podrà addicionar, si cal, l’alcohol vínic per assolir una graduació alcohòlica volumètrica adquirida compresa entre 15 % vol. i 20 % vol.

e) Vi garnatxa. Elaborat a partir de les varietats de raïm Garnatxa blanca o Garnatxa negra, i/o Garnatxa peluda, amb un grau alcohòlic volumètric natural probable igual o superior a 14% vol.
Després de separar la rapa i xafats, la pasta fermenta fins a adquirir un grau alcohòlic volumètric natural mínim de 14% vol. Seguidament se sagna, premsa, filtra i s’encapçala amb alcohol vínic fins a arribar a un mínim de 15% vol. i un grau alcohòlic volumètric adquirit i màxim de 20% vol.
S’envelleix en bótes de fusta de roure.

2.1.3. Vi escumós de qualitat
Vi obtingut a partir de les varietats classificades en l’apartat 6, amb un grau volumètric natural mínim d’11%, elaborat segons el mètode tradicional amb segona fermentació a l’ampolla, que en condicions determinades desprèn anhídrid carbònic amb una pressió mínima de 3,5 bar.

2.1.4. Vi d’agulla
Vi obtingut de les varietats classificades en l’apartat 6, amb un grau alcohòlic volumètric natural mínim d’11%, elaborat segons el seu procediment, que en condicions determinades desprèn anhídrid carbònic en dissolució amb una sobrepressió no inferior a 1 bar ni superior a 2,5 bar.

2.2. Termes relatius a l’elaboració i l’envelliment en els vins
Les característiques dels vins relatives als termes relatius a l’elaboració i l’envelliment es descriuen tot seguit:

– Novell. Vi de collita envasat i/o embotellat abans de l’1 de desembre de l’any en què el raïm ha estat veremat.

– Jove. Vi de collita envasat i/o embotellat durant la campanya i/o a partir de l’1 de desembre de l’any en què el raïm ha estat veremat.

– Fermentat en bota / Fermentat en bota de. Vi que ha efectuat parcial o totalment el procés de fermentació alcohòlica en botes de fusta d’una capacitat màxima de 600 litres.

– Bota. Vi que ha estat sotmès a un procés d’envelliment en envasos de fusta d’una capacitat màxima de 600 litres durant un període de temps determinat, el qual haurà d’estar expressat en mesos i anys.

– Roure. Vi que ha estat sotmès a un procés d’envelliment en envasos de fusta de roure d’una capacitat màxima de 600 litres durant un període de temps determinat, el qual haurà d’estar expressat en mesos i anys.

– Criança. El procés d’envelliment tindrà una durada de 24 mesos en vins negres i de 18 mesos en blancs. Aquest procés tindrà una permanència mínima de 6 mesos en bótes de fusta de roure d’una capacitat màxima de 330 litres. En el vi Ranci el procés d’envelliment tindrà una durada de 48 mesos, dels quals un mínim de 36 mesos hauran de ser en envàs de roure.

– Reserva. El procés d’envelliment tindrà una durada de 36 mesos en vins negres i de 24 mesos en blancs. En vins negres aquest procés tindrà una permanència mínima de 12 mesos en bóta de fusta de roure d’una capacitat màxima de 330 litres i un envelliment en ampolla de 24 mesos.
En vins blancs aquest procés tindrà una permanència mínima de 6 mesos en bóta de fusta de roure d’una capacitat màxima de 330 litres i un envelliment en ampolla de 18 mesos.

– Gran Reserva. El procés d’envelliment tindrà una durada de 60 mesos en vins negres i de 48 mesos en blancs. En vins negres aquest procés tindrà una permanència mínima de 24 mesos en bóta de fusta de roure d’una capacitat màxima de 330 litres i un envelliment en ampolla de 36 mesos. En vins blancs aquest procés tindrà una permanència mínima de 6 mesos en bóta de fusta de roure d’una capacitat màxima de 330 litres i un envelliment en ampolla de 42 mesos.

2.3. Característiques fisicoquímiques
Les característiques fisicoquímiques a controlar en la qualificació i la verificació dels productes protegits compren les següents determinacions bàsiques per cadascuna de les categories de tipus protegits:

– Vi: grau alcohòlic volumètric adquirit, grau alcohòlic volumètric total, sucres totals, acidesa total, acidesa volàtil i anhídrid sulfurós total.

– Vi de licor: grau alcohòlic volumètric adquirit, grau alcohòlic volumètric total, sucres totals, acidesa total, acidesa volàtil, anhídrid sulfurós total.

– Vi escumós i vi d’agulla: grau alcohòlic volumètric adquirit, grau alcohòlic volumètric total, sucres totals, acidesa total, acidesa volàtil, anhídrid sulfurós total, sobrepressió (anhídrid carbònic).
Els valors exigibles dins l’àmbit de la DOPTA es detallen tot seguit per a cadascun dels paràmetres. Els valors per la resta de paràmetres fisicoquímics que caracteritzen els productes vitivinícoles hauran d’atendre a les disposicions legals vigents que hi siguin d’aplicació.
La interpretació dels resultats de l’anàlisi fisicoquímica del laboratori es farà obeint als valors admesos per a cada paràmetre, però tenint en compte la reproductibilitat de cada analítica segons la normativa comunitària i demés legislació vigent.

2.3.1. Grau alcohòlic volumètric adquirit ( expressat en % en volum)
Vi blanc: entre 12,5 i 15, amb excepció dels obtinguts exclusivament de la varietat Parellada on el mínim
serà d’11.

Vi rosat: entre 12 i 15
Vi negre: entre 12,5 i 15
Vins de licor: entre 15 i 20
Vi escumós: entre 11 i 12,5
Vi d’agulla: entre 11 i 12,5

2.3.2. Acidesa total (expressada en grams per litre d’àcid tartàric)

Vins: igual o superior a 4,5

Vins de licor: igual o superior a 3, excepte vi Ranci

Vi escumós i vi d’agulla: igual o superior a 5

2.3.3. Acidesa volàtil (expressada en grams per litre d’àcid acètic)
Els vins de collita tindran una acidesa volàtil real inferior a 0,6 grams per litre, expressada en àcid acètic, per als vins blancs i rosats, i inferior a 0,8 grams per litre per als vins negres. La resta de vins no podran sobrepassar la xifra de 0,8 grams per litre d’acidesa volàtil real. En els vins negres aquest límit es podrà superar en 0,06 grams per litre per cada grau d’alcohol que excedeixi d’11 graus i any d’envelliment, amb un màxim d’1,2 grams per litre.

2.3.4. Sobrepressió mínima d’anhídrid carbònic (expressada en Bars)
Vi escumós: igual o superior a 3,5
Vi d’agulla: entre 1,5 i 2,5

2.3.5. Sucres totals (expressats en grams per litre)
Vins (grams per litre de glucosa i fructosa), en funció del contingut en sucre indicat:

– Sec: inferior o igual a 4. Si l’acidesa total expressada en àcid tartàric no és inferior en més de 2 grams per litre respecte els sucres, el màxim serà de 9.

– Semisec: inferior o igual a 12. Si l’acidesa total expressada en àcid tartàric no és inferior en més de 10 grams per litre respecte els sucres, el màxim serà de 18.

– Semidolç: entre el límit anterior i fins a un màxim de 45.

– Dolç: igual o superior a 45
Mistela blanca i Mistela negra (grams per litre de glucosa i fructosa): igual o superior a 140 Vi dolç natural (grams per litre de glucosa i fructosa): igual o superior a 20 Vi ranci (grams per litre de glucosa i fructosa): inferior o igual a 5 Vi escumós (grams per litre de glucosa, fructosa i sacarosa), en funció del contingut de sucre indicat:

– Brut Nature: inferior a 3
– Extra Brut: entre 0 i 6
– Brut: inferior o igual a 12
– Extra sec: entre 12 i 17
– Sec: entre 17 i 32
– Semi-sec : entre 32 i 50
– Dolç: superior a 50

2.4. Característiques organolèptiques
En el control corresponent a la qualificació i la verificació de les característiques organolèptiques es tindrà en consideració la qualitat de la partida i/o lot de vi en relació a:
– el tipus de vi;
– el terme relatiu a l’elaboració i/o envelliment, si s’escau;
– la collita;
– la designació de la/-es varietat/-s o de raïm; i
– les característiques fisicoquímiques.
Les característiques sensorials exigibles als productes protegits per la DOPTA, especialment pel que fa el color, l’aroma i el sabor, són les següents:

– Fase visual. En totes les categories i tipus: aspecte límpid, coloració franca (relativa a la tonalitat
del color i als seus matisos) i absència d’altres defectes. En particular, o els vins blancs elaborats exclusivament amb la varietat Garnatxa blanca presentaran color groc amb matisos que oscil·len des del gris fins al daurat.
o els vins rancis presentaran color or vell.

 Fase olfactiva. En totes les categories i tipus: absència de defectes, aroma franca. En particular, o els vins blancs elaborats exclusivament amb la varietat Garnatxa blanca destaquen per presentar un aroma de tipus complex, ric en sensacions aromàtiques, o en tots els tipus de vins de licor protegits es valorarà la integració de l’alcohol en la fase
olfactiva, o en els tipus mistela blanca, mistela negra i vi dolç natural, destacarà el caràcter varietal i/o primari del raïm madur i/o sobremadur.

– Fase gustativa. En totes les categories i tipus: entrada i evolució franca, equilibri gustatiu i tàctil, cos, absència de defectes i persistència gustativa. En particular, o els vins blancs són característics per una sensació gustativa salina, més o menys intensa, que també contribueix en la persistència del vi en la fase gustativa, o els vins blancs elaborats exclusivament amb la varietat Garnatxa blanca destaquen especialment pel seu cos i persistència, o en tots els tipus de vins de licor protegits es valorarà la integració de l’alcohol en la fase gustativa. Per als tipus Mistela blanca, Mistela negre i Vi dolç natural es valorarà el grau de dolçor que confereixen els sucres residuals.

– Valoració global. En els vins blancs elaborats exclusivament amb la varietat Garnatxa blanca el nivell de qualitat sensorial obtingut en el control es situarà com a mínim al nivell de “Molt bo”.

3. Pràctiques enològiques específiques i restriccions en l’elaboració

3.1. Verema
La verema es realitzarà amb la major atenció, i exclusivament es dedicarà a l’elaboració de vins protegits el raïm sa amb el grau de maduresa necessari per a l’obtenció de vins amb una graduació alcohòlica volumètrica natural que s’especifica en l’apartat 3.2.

3.2. Grau alcohòlic volumètric natural mínim del raïm
La graduació alcohòlica volumètrica natural probable del raïm apte per la elaboració dels vins protegits serà igual o superior a 11 % vol., amb excepció de la varietat Parellada que haurà de ser igual o superior a 10% vol. Per a l’elaboració de tots els tipus de vins de licor la graduació alcohòlica volumètrica natural probable del raïm serà igual o superior a 14 % vol.

3.3. Mètodes d’obtenció
La transformació del raïm en most i del most en vi, així com l’emmagatzematge, l’envelliment i la resta de processos fins a l’envasat i l’etiquetat, es realitzaran per separat d’altres productes que no corresponguin a l’esmentada condició, i en instal·lacions inscrites en els registres de la DOPTA.

4. Demarcació de la zona geogràfica
La zona de producció i elaboració de la DOPTA està situada al sud de Catalunya, entre el riu Ebre i la frontera amb terres aragoneses i comprèn els 12 termes municipals de la comarca de la Terra Alta: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, El Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.

5. Rendiments màxims

5.1. Producció màxima admesa
L’aptitud del raïm destinat a l’elaboració dels productes descrits en aquest plec està determinada per una producció màxima admesa per hectàrea de 10.000 kilograms per a les varietats blanques i 8.000 kilograms per a les varietats negres. En atenció al rendiment de transformació previst en l’apartat 5.2 la producció màxima admesa per hectàrea resultant és de 70 i 56 Hectolitres per hectàrea per blancs i negres, respectivament.

5.2. Rendiment de transformació del raïm en vi
L’elaboració de tots els tipus protegits pel que fa al rendiment de transformació del raïm no podrà superar els 70 litres de vi per cada 100 kilograms de raïm.

6. Varietats viníferes
L’elaboració dels productes descrits en aquest plec es realitzarà exclusivament amb les varietats de Vitis vinífera relacionades en els següents apartats.

* No obstant, per motius històrics i donat que les activitats a que es fa referència més endavant s’han dut a terme corresponent-se a una evolució general del mercat i sense interrupcions amb anterioritat al reconeixement públic de la Denominació d’Origen “Terra Alta”, s’autoritza en caràcter excepcional a Unió Corporació Alimentària SCCL perquè en les seves instal·lacions situades fora de la zona geogràfica situades al municipi de Vilallonga del Camp (Tarragona) pugui efectuar la criança i l’embotellat dels vins protegits.

6.1. Varietats de raïm recomanades (tradicionals)
– Blanques: Garnatxa blanca, Macabeu i Parellada.
– Negres: Garnatxa negra, Garnatxa peluda i Samsó (sinònims: Mazuela, Carignan)

6.2. Varietats de raïm autoritzades
– Blanques: Chardonnay, Chenin blanc, Moscatell de gra gros (sinònim: Moscatell d’Alexandria), Moscatell de gra petit (sinònim: Moscatell de Frontignan), Pedro Ximènez i Sauvignon blanc.
– Negres: Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Garnatxa tintorera, Merlot, Syrah i Ull de llebre.

7. Vincle amb la regió geogràfica

7.1. Factors naturals

7.1.1. Latitud, longitud i altitud
Les coordenades geogràfiques en que és troba la zona geogràfica delimitada per la DOPTA emmarca els factors naturals en el context de la vitivinicultura mediterrània i meridional. L’altitud sobre el nivell del mar oscil·la entre els 250 i els 1000 metres. No obstant, arreu de la zona geogràfica les plantacions de vinya es troben en altituds compreses entre els 350 i els 550 metres, aproximadament.

7.1.2. El paisatge
La zona manté tots el trets característics d’un territori d’interior pròxim al Mar Mediterrani: serralades calcàries prelitorals (els Ports d’Horta, les serres de Pàndols i Cavalls), petits rius (l’Algars i el Canaletes), diverses muntanyes de roca conglomerada (Puig Cavaller, Santa Barbarà, Les Roques d’en Benet), boscos d’alzina i pi blanc i, sobretot, sòls agrícoles tenyits dels típics tres conreus mediterranis per excel·lència: ametller, vinya i olivera. Amb major grau de detall i des de la perspectiva agronòmica és distingeixen tres unitats de paisatge d’interès agrícola on la vinya hi és present: la Plana, l’Altiplà i les Valls. Per les seves característiques aquest paisatge està subjecte a importants dinàmiques erosives.

7.1.3. Els sòls vitícoles
La pendent i la profunditat són els factors més determinants en la diversitat de sòls vitícoles de la DOPTA. El grau de pendent, molt important, delimita tres tipus d’emplaçaments de conreu: els costers (amb pendents iguals o superiors al 10%), les planes (amb pendents inferiors al 10%) i els bancals (amb molt poca o nul·la pendent). La profunditat, molt lligada a la pendent, és força variable i permet diferenciar un mínim de 8 perfils edàfics representatius segons la classificació USDA (Torriorthent xèriclític,  Torriorthent xèric, Xerorthent típic, Xerofluvent típic, Xerochrept calcixerol·lic, Xerochrept fluventic, Haplocàlcid xèric i Petrocàlcid xèric). Els sòls més profunds es troben en els emplaçaments del tipus bancal, mentre que en els costers i les planes, la profunditat és molt més variable. En caràcter més general els sòls vitícoles de la zona presenten un predomini de textures franques, mitjanes o moderadament grosses (franca, franco-argilosa, franco-arenosa i franco-llimosa); tenen una capacitat de retenció d’aigua mitjana, limitada en alguns casos per la profunditat i la presència d’elements gruixuts; són pobres en matèria orgànica i rics en carbonat càlcic i calcària activa. Amb tot això, la fertilitat dels sòls vitícoles de la Terra Alta oscil·la entre baixa i moderada. D’entre tots els perfils, destaquen els denominats localment de “Panal”, molt equilibrats a nivell de totes les propietats anteriorment descrites i amb menor contingut de calcària.

7.1.4. La climatologia
El clima de la zona geogràfica és del tipus Mediterrani Sec i queda reflectit en la següent caracterització climàtica
(s’indiquen dades referides a Batea / Horta de Sant Joan):
Temperatura mitjana anual: 14,6 / 14,6 ºC
Mes amb la mitjana de temperatures més baixa: Gener (5,4 / 6,8 ºC). Cal anotar que els hiverns
són freds i denoten certa continentalitat fora del període vegetatiu de la vinya.
Mes amb la mitjana de temperatures més alta: Juliol (23,8 / 23,9 ºC)
Temperatura mitjana al setembre: 19,8 / 19,8 º C
Pluja: 485 / 592 mm
Mes amb més precipitacions: Maig (83 / 107 mm)
Vents dominants. D’una banda el Cerç, vent sec de component Nord-oest, que domina durant el període Setembre – Juny. D’altra banda i durant el període Juny – Agost el vent dominant és la denominada localment Garbinada, conjunt de marinades – vents de mar cap a terra – de component Sud i Sud-est, que no s’han de confondre amb el denominat Garbí (vent de component Sud-oest).

7.2. Factors culturals (humans)

7.2.1. Història
La DOPTA fou reconeguda provisionalment l’any 1972. Juntament amb Alella, Conca de Barberà, Empordà, Penedès, Priorat i Tarragona, és una de les set denominacions d’origen històriques de Catalunya. Una tradició vitivinícola gairebé mil·lenària (l’Ordre del Temple a través dels Costums d’Orta, de 1296 i el Costums de Miravet, de 1319, ja deixava constància del conreu de la vinya i la producció de vi a la contrada), uns municipis amb vida i identitat vitivinícola pròpia, el patrimoni familiar de vinyes i cellers (sovint associat al cooperativisme), la passió, la humilitat i l’esforç en el treball, són els trets destacables que perfilen el saber fer dels productors i elaboradors de la DOPTA. Possiblement i, a pesar de la importància i qualitat dels vins negres, el testimoni més evident d’aquesta cultura cal buscar-la en el vi blanc. Durant la primera meitat del S. XIX, el cèlebre escriptor Joan Perucho, i fins i tot Pablo Picasso, sabien que els vins de la Terra Alta es distingien entre verges o brisats (vins obtinguts per la fermentació de raïm blanc sencer trepitjat), tots dos blancs. I en paraules d’en Jaume Ciurana, aquests vins esdevingueren “proverbials” en l’imaginari de la societat catalana. També és prou remarcable la forta vinculació del nom de cada municipi a la producció vitivinícola en origen. De fet, al llarg de la història s’havien fet populars els vins denominats com “de Gandesa” o “de Batea”, especialment blancs, però també negres. Més recentment, a mitjan dels ’90, la professionalització del sector vitivinícola a la comarca i la incorporació progressiva de l’excel·lència en aquesta cultura fa de la DOPTA un distintiu en constant evolució i millora.

7.2.2. Viticultura
La terrassa és la unitat més comuna en els emplaçaments de conreu i és conseqüència de la interacció del conreu amb la variada orografia que presenta el terreny, disposant-lo en diferents pendents i orientacions, sovint, entre parets de pedra en sec (els marges) o ribassos amb coberta vegetal-, contribuint ambdós a evitar les pèrdues de sòl de conreu per erosió pel que l’activitat vitivinícola contribueix decisivament a la preservació del paisatge. Els emplaçaments tradicionals del conreu són les planes i els costers, mentre que el conreu en bancals – sovint establerts per intervenció humana a través de l’abancalament- és relativament modern. El conreu de la vinya a la Terra Alta no està subjecte a pràctiques especifiques o exclusives, però la viticultura de la zona mira d’adaptar-se als factors naturals de la zona mitjançant l’ús de porta empelts amb un bon índex de resistència a la calcària, densitats de plantació moderades o baixes (el marc de plantació més comú és de 2,80 x 1,20 metres), alçada del tronc rarament superior als 60 centímetres, sistemes de poda curta, una conducció de la vegetació que tendeixi a recollir la vegetació per evitar excessives pèrdues hídriques o inclús evitar una excessiva insolació del raïm. També caracteritza la viticultura de la zona un ús limitat de pesticides de síntesi, doncs n general el microclima vitícola resultant no és favorable pel desenvolupament de les principals plagues que afecten al conreu, com per exemple el Míldiu o les podridures del raïm. A pesar de que la producció mitjana per hectàrea es situa entorn els 65 quintars mètrics per hectàrea, el primer reglament de la DOPTA, que data del 1982, establia en 70 i 60 Hectolitres per hectàrea el rendiment de producció màxima admesa, per varietats blanques i negres; actualment estan ajustats a 70 i 56 Hl/Ha., respectivament.

*Font: Mitjana dels indicadors registrats en les estacions de la Xarxa Agrometeorògica de Catalunya en les estacions situades a Batea i Horta de Sant Joan durant el període comprés entre l’any 2000 i 2009 (www.meteo.cat).

7.2.3. Les varietats de raïm
És a través de les garnatxes on es fa més evident un dels trets diferenciadors de la zona: el predomini de les varietats tradicionals. Destaca aquí un testimoni històric datat al 1647 que deixa constància d’una plantació de Vernatxa, possiblement blanca, per part de Mossén Onofre Català al terme municipal de Gandesa. La Garnatxa blanca, la Garnatxa negra i la Garnatxa peluda són les varietats de raïm predominants i de major edat. De fet la zona és la regió vitivinícola mundial amb major concentració de la varietat Garnatxa blanca. Aquestes, juntament amb el Macabeu, la Parellada i el Samsó sumen tres quartes parts de la superfície de conreu. Cal anotar que agronòmicament, totes les garnatxes i el Samsó estan perfectament adaptades als emplaçaments tradicionals de conreu. La classificació d’aquestes com a “Recomanades” evidència el foment d’aquestes plantacions per part del Consell Regulador. Pel que fa la resta de varietats de raïm classificades, en caràcter general, les característiques del terrer fan que siguin d’època de maduració mitjana i tardana les que permeten desenvolupar la viticultura
característica de la zona de producció en emplaçaments no tradicionals. També es remarcable l’existència de plantacions d’edat avançada de la varietat de raïm negre denominada “Morenillo” la qual es troba en procés de reconeixement i classificació.

7.2.4. Enologia
En el camp enològic cal destacar un saber fer basat en la tradició i l’autenticitat sense renunciar a l’ús de les tècniques d’elaboració més modernes. En aquest sentit està prohibit l’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural, així com l’ús de trossos de fusta de roure en tot aquell vi que faci al·lusió a la elaboració i/o criança en envasos de fusta. També cal destacar la maceració pel·licular en l’elaboració dels blancs contemporanis, una herència de l’elaboració dels brisats, alhora que una via de potenciar l’expressió aromàtica dels vins blancs. Per últim no menys important és el saber fer existent en quan l’elaboració de diversos vins de licor, desenvolupada arran de la potencialitat que ofereixen els factors naturals per aconseguir veremes molt madures o sobremadures i per tant, amb gran aptitud per elaborar vins dolços i vins de licor, tant secs com dolços. La tradició en l’elaboració de vins negres és més recent, essent a partir dels anys ’90 quan la producció de vins negres va començar a ser important.

7.3. Els productes protegits
La vinculació de la zona amb la qualitat i singularitat dels productes detallats en l’apartat 2 és concreta de manera fonamental i exclusiva amb els aspectes que es descriuen tot seguit.
Per als vins, els vins de licor i el vi escumós:
– El caràcter dels factors naturals és manifesta en el grau alcohòlic volumètric adquirit, essent aquest significativament superior respecte productes vitivinícoles d’altres zones.
– La naturalesa dels sòls de conreu i les produccions moderades, proporcionen als vins concentració d’aromes i sabors.

– El caràcter mediterrani i meridional de la zona geogràfica condiciona la capacitat d’envelliment de tots els productes protegits. Sols collites excepcionals, amb qualificacions molt bones o excel·lents, permeten l’obtenció de vins que permetin un envelliment superior als 5 anys.
– El predomini de les varietats de raïm tradicionals en la composició varietal dels productes.
Per als vins del tipus blanc:
– La concentració d’aromes i sabors és particularment apreciable en els vins blancs protegits amb un particular sabor salí en el gust i una destacable persistència en el gust, conseqüència de la naturalesa calcària dels sòls de conreu.
– La gran tradició existent en el conreu de la varietat Garnatxa blanca, i l’existència d’un saber fer específic en l’elaboració de blancs, amb tècniques, com per exemple, la maceració pel·licular, juntament amb el caràcter mediterrani de la zona de producció fan dels vins blancs monovarietals de Garnatxa blanca un producte de gran valor enològic i amb una qualitat molt singular. Aquest és el cas dels vins identificats amb el distintiu de garantia “Terra Alta Garnatxa blanca”.
Per als vins dolços i els vins de licor Mistela blanca, Mistela negra i Vi dolç natural:
– El caràcter dels factors naturals permet obtenir veremes molt riques en sucres destinades a l’obtenció d’aquestos vins, de manera que els productes resultants tenen un alt contingut en sucres residuals d’origen natural.
– La gran vocació vitivinícola de la zona de producció per l’obtenció d’aquestos vins i unes tècniques d’elaboració, que en el cas dels vins de licor, són prou especifiques, proporcionen a tots aquestos vins un alt valor enològic i una singularitat molt remarcable.

8. Requisits aplicables

8.1. Registres de la DOP
Els agents econòmics que desitgin participar en la seva totalitat o en part de la seva producció, en l’elaboració i/o l’envasat d’un producte protegit per la DOPTA hauran de declarar-ho a l’autoritat de control competent qui procedirà a la seva inscripció en el/-s registres /-es on correspongui.

8.1.1. Registre de Viticultors
Al Registre de Viticultors s’han d’inscriure tots les persones físiques o jurídiques titulars de les parcel·les de vinya situades a la zona geogràfica descrita en l’apartat 4 i plantades amb les varietats de raïm classificades en l’apartat 6.

8.1.2. Registre de Cellers
En el Registre de Cellers s’han d’inscriure, en la secció que correspongui, les persones físiques o jurídiques que vulguin elaborar, emmagatzemar, envellir i/o envasar vins protegits.
Totes les indústries que vulguin donar-se d’alta a qualsevol de les seccions del Registre de Cellers hauran d’estar situades dins de la demarcació geogràfica descrita en l’apartat 4 d’aquest plec. La inscripció en aquests registres no eximeix les persones interessades de l’obligació d’inscriure’s als registres que amb caràcter general estiguin establerts en la normativa vigent, i en especial al Registre d’indústries agroalimentàries de Catalunya i al d’embotelladors i envasadors, en el seu cas, i al Registre de sanitat.
a. Cellers d’elaboració. S’han d’inscriure les indústries en què s’hagi decidit vinificar raïm o most procedent de les vinyes emparades per obtenir vins que puguin optar a la DOPTA.
b. Cellers d’emmagatzematge. S’han d’inscriure les indústries que no disposin de planta pròpia d’elaboració i/o que es dediquin a l’emmagatzematge de vins que puguin optar a la DOPTA.
c. Cellers d’envelliment. S’han d’inscriure les indústries que es dediquin a la criança o l’envelliment de vins que puguin optar a la DOPTA.
d. Cellers d’envasat i/o embotellat. S’han d’inscriure les indústries amb número d’embotellador de la seva propietat, que es dediquin a l’activitat d’envasat i/o embotellat i comercialitzin vins protegits per la DOPTA.

8.2. Termes tradicionals
És reconeix l’ús dels següents termes tradicionals en la presentació i etiquetatge dels productes protegits per la DOPTA:
– Denominació d’Origen (en substitució de Denominació d’Origen Protegida a efectes de presentació i etiquetatge).
– Criança
– Reserva
– Gran Reserva
– Ranci

8.3. Presentació i etiquetatge dels productes
Abans de posar en circulació les etiquetes i les contra-etiquetes, hauran de ser autoritzades per l’autoritat competent als efectes que estableix aquest plec, d’acord amb la normativa general. Serà denegada l’aprovació de les etiquetes que per qualsevol causa puguin significar una confusió per al destinatari final. També podrà ser revocada la utilització d’una etiqueta concedida anteriorment, quan hagin variat les circumstàncies de la firma propietària, mitjançant audiència prèvia de l’agent interessat.

8.3.1. Mencions obligatòries en l’etiquetatge
Les mencions obligatòries han d’ésser presentades amb caràcters clars, llegibles, indelebles per a que destaquin bé sobre el fons sobre en que s’imprimeixin i per a que es puguin distingir clarament del conjunt de les demés indicacions inscrites i dibuixos. Les mencions obligatòries, excepte que no s’indiqui el contrari, s’han d’agrupar en el mateix camp visual.

1a. Menció respecte l’origen. El nom de la regió determinada (TERRA ALTA) i el terme tradicional (Denominació d’Origen) s’indicarà amb caràcters clars i indelebles de la següent forma:
TERRA ALTA
Denominació d’Origen
L’alçada en que és reproduirà aquesta menció ve especificada en el següent quadre:
Mencions Ampolla
TERRA ALTA (a) a ≤ 4 mm
Denominació d’Origen (b) La meitat de l’alçada de a (Ex. Si a = 4, b = 2)

Fora del camp visual de les mencions obligatòries, el nom TERRA ALTA deurà anar sempre acompanyat de la terme tradicional “Denominació d’Origen” o “DO”.

2a. L’any de la verema si el vi procedeix en un 85% o més del raïm collit en l’any que es preveu que consti a la designació.

3a. Designació de la/-es varietat/-s de raïm. És farà en atenció a lo següent:
– El nom d’una varietat si el vi procedeix en un 85% o més d’aquesta varietat; és el cas dels vins varietals.
– El nom de dos o més varietats, sempre que l’esmentat vi procedeixi en la seva totalitat de les varietats indicades i sempre en ordre decreixent del seu percentatge en el cupatge i en caràcters de la mateixa mida. Si hi ha més de tres varietats podran ser mencionades fora del camp visual de les mencions obligatòries.

4a. Nom del municipi o codi postal per completar l’adreça del embotellador o expedidor, i en el cas del Vi escumós, del productor o del venedor.

5a Grau alcohòlic volumètric adquirit expressat en unitats o mitges unitats del seu percentatge en volum, seguit de l’abreviatura % vol.

6a. Número d’inscripció al Registres d’embotelladors i envasadors del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

7a. Número de lot, el qual podrà situar-se fora del camp visual de les mencions obligatòries.

8.3.2. Mencions facultatives en l’etiquetatge

1a. Termes relatius a l’elaboració i/o envelliment. Segons procedeixi es podran utilitzar les següents mencions: Novell, Jove, Bota, Roure, Fermentat en bota, Criança, Reserva i Gran reserva. En el cas dels termes Bota i Roure, l’etiquetatge haurà de completar la informació relativa a la durada del període en mesos.

2a. Nom comercial o marca. Si es vol indicar la raó social mitjançant un nom comercial, caldrà situar-ho també en el camp visual de les mencions obligatòries i inscriure’l, a favor seu i prèviament, a l’oficina espanyola de Patents i Marques. Aquesta inscripció serà comunicada al Registre d’embotelladors i envasadors del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

3a. Per a la designació dels productes amb el nom del/de la viticultor/a o de la propietat, cal que el vi procedeixi de vinyes conreades pel/per la mateix/a viticultor/a o estiguin inscrites a la propietat i s’elaborin únicament i exclusivament de les seves produccions i a la propietat, respectivament.

8.3.3. Distintius de garantia de la DOPTA
Per tal de fer constar la condició de producte emparat i garantir la traçabilitat dels productes protegits que s’expedeixin per al consum, la presentació i etiquetatge dels vins protegits es completarà amb un distintiu de garantia numerat expedit per l’autoritat de control competent que haurà de ser col·locat quan es procedeixi a etiquetar els productes protegits en el mateix celler d’acord amb les normes que dicti l’autoritat de control competent, i sempre de manera que no permetin una segona utilització.

8.4. Envasat i/o embotellat
L’envasat i/o embotellats dels vins protegits es realitzarà preferentment en ampolles de vidre i el seu tancament es realitzarà de manera que es garanteixi la qualitat del producte envasat, utilitzant preferentment taps de suro natural. L’autoritat de control competent aprovarà prèviament la resta d’elements d’envasat que assegurin la qualitat i el prestigi dels vins.

9. Comprovacions

9.1. Entitat de certificació
L’autoritat de control competent encarrega la verificació del compliment dels paràmetres establerts en el present Plec de condicions de la Denominació d’Origen Protegida “Terra Alta” a:
Consorci d’Inspecció i Control
C/ Mare Ràfols núm. 3, 1ª A
08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona, Espanya)
Telèfon: (34) 93 817 56 55
Fax: (34) 93 817 56 55
Correu electrònic: gerencia@consorciinspecciocontrol.cat
Pàgina web: www.consorciinspecciocontrol.cat

9.2. Tasques relatives a la comprovació

9.2.1. Abast de les comprovacions
Amb la finalitat de verificar el compliment de cadascuna de les condicions descrites en aquest plec, les comprovacions es realitzaran sobre les instal·lacions de l’operador i sobre els productes emparats per la DOPTA, incloent totes les fases del procés de producció (elaboració, emmagatzematge i criança), envasat i etiquetatge.
L’operador haurà de poder acreditar documentalment, el compliment de les característiques detallades i exigides en aquest Plec de Condicions.

9.2.2. Metodologia
La comprovacions es portaran a terme segons el procediment de certificació de productes emparats per la DOPTA el qual estarà a disposició dels operadors. Aquest procediment de certificació compren les següents fases:
1. Planificació de l’auditoria. Aquesta fase s’inicia a instàncies de l’operador i implica l’avaluació per part de l’entitat de certificació.
2. Realització de l’auditoria. En aquesta fase l’equip auditor verificarà el compliment del plec, efectuarà la presa de mostres de producte, valorarà el compliment de cada requisit. Finalment, l’entitat de certificació emetrà un informe d’auditoria, que inclourà si s’escau, les desviacions detectades durant el procés de certificació. En el cas que aquest fet es produeixi, s’emetrà un informe de no conformitat per cadascuna d’elles i s’informarà a l’operador del termini per comunicar les accions correctores per cadascuna de les no conformitats.
3. Concessió del certificat. Un cop revisat l’informe d’auditoria, i si s’escau, les accions correctores proposades per a cadascuna de les no conformitats, l’entitat de certificació procedirà a la concessió i/o manteniment de la certificació, a la suspensió temporal de la certificació o a la suspensió definitiva de la certificació, d’acord amb el document de tractament de les desviacions detectades durant el procés de certificació.
Seguint el procediment de certificació, es portaran a terme les següents comprovacions:
– Informació general de l’operador: raó social, persona de contacte i instal·lacions. De manera sistemàtica:
o Certificat de la inscripció de l’operador i les instal·lacions en els registres de la DOPTA.
o Certificat de la Inscripció de l’operador i les instal·lacions en els registres d’indústries agràries i si s’escau, en el registre d’envasadors i en el CAE.
– Productes abast de la certificació. De manera sistemàtica:
o Relació de productes on es detalli: la denominació comercial, la DOP, el tipus de vi, els termes relatius a l’elaboració i/o envelliments que els caracteritzen, la designació de la/les varietat/s i el volum de producció anual.
– Productes qualificats. De manera sistemàtica:
o Relació de partides de productes que han estat sotmeses al control de qualificació.
– Parcel·les vitícoles. Per mostreig:
o Relació de titulars i de parcel·les de vinya, dels quals procedeix la producció de raïm.
– Instal·lacions de l’operador. Comprovació sistemàtica dels compliment dels requisits previstos en el plec pel que fa les instal·lacions d’elaboració, emmagatzematge, criança i/o envasat.
– Control dels productes, amb la comprovació de registres i documents que donin evidències sobre el compliment del plec. Per mostreig:
o Relació de pesades de raïm.
o Documents d’acompanyament acreditatius dels moviments de productes.
o Compliment de regulacions especifiques de campanya determinades per l’autoritat competent de control.
o Separació de processos i coexistència de productes.
o Rendiments de transformació.
o Qualificació de partides, incloent:
ƒ Butlletí emès per un laboratori oficial, preferentment el de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, o acreditat en la Norma EN 17025 que reculli els paràmetres analítics descrits en l’apartat 2 d’aquest plec.
ƒ Informe organolèptic emès pel Comitè de Tast de la DOPTA, que englobi l’aspecte visual, l’aroma i el gust del producte.
o Retolació i designació de productes en el celler.
o Mètodes d’elaboració i pràctiques enològiques.
o Termes relatius a l’elaboració i l’envelliment.
o Aforament.
o Extracció de mostres de productes envasats i etiquetats. – Presentació i etiquetatge dels productes:
De manera sistemàtica:
o Autorització de les etiquetes per part de l’autoritat competent de control.
o Normativa d’etiquetatge general d’aplicació als productes vitivinícoles. Per mostreig:
o Elements d’envasat.
o Ús del distintiu de garantia numerat en envasos i correspondència amb la partida i/o lot qualificat.

Font: D.O. Terra Alta, INCAVI    https://www.doterraalta.com/   http://incavi.gencat.cat/ca/inici 

Compra vins de qualitat excepcional a https://www.regalavins.com

ORDRE ARP/148/2005, de 7 d’abril, per la qual s’aprova el Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i l’Institut Català de la Vinya i el Vi han impulsat en els darrers anys el desenvolupament de polítiques pròpies en el sector vitivinícola que han permès una millora substancial tant en l’explotació i el conreu de la vinya com també en l’elaboració, la criança i la comercialització del vi produït a Catalunya.

El marc normatiu i econòmic de la vitivinicultura ha estat modificat profundament en els darrers anys, tant per la liberalització dels intercanvis comercials i acords de l’Organització Mundial del Comerç com per les normes comunitàries emanades de la política agrària comuna.

Davant d’aquestes circumstàncies i per tal de fixar una normativa pròpia que permetés la fixació d’un marc eficaç en el sector vitivinícola de Catalunya, es va promulgar la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola, la qual ha estat desenvolupada pel Decret 474/2004, de 28 de desembre.

D’altra banda, les circumstàncies del mercat han fet aconsellable en els darrers anys que el sector es doti d’instruments útils per fer front als reptes de la liberalització econòmica, els quals serveixin per a l’elaboració de vins de qualitat, produïts en zones determinades i que contribueixin al desenvolupament del sector.

La Denominació d’Origen Terra Alta es va crear per l’Ordre de 28 de maig de 1982, i el seu reglament ha estat modificat per diferents ordres, en concret les de 16 de maig de 1984, 24 de gener de 1985, 22 de juliol de 1985, i 11 de juliol de 1995. Aquesta Denominació d’Origen ha impulsat els vins produïts en aquesta comarca, a la vegada que ha servit a la millora del desenvolupament d’una comarca on la importància del sector vitivinícola és significatiu.

La disposició addicional primera de la Llei 15/2002, de 27 de juny, va establir que els diferents consells reguladors havien d’adaptar els seus reglaments a aquesta Llei en el termini d’un any a partir de la seva entrada en vigor, fet que va realitzar el Consell Regulador de la Denominació d’Origen en prendre l’acord i trametre la proposta de Reglament a l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

L’Ordre conté tres annexos, el primer del qual està dedicat al Reglament de la Denominació d’Origen i conté els requisits de producció dels vins que s’hi emparen, els mètodes d’elaboració admesos, les mencions dels vins, la traçabilitat i la qualificació dels vins, les característiques, els registres obligatoris que ha de tenir el Consell Regulador, els drets i les obligacions dels inscrits, el funcionament i l’organització del Consell Regulador, i el sistema de finançament.

A l’annex 2 s’hi indiquen els termes municipals o les àrees geogràfiques on es poden obtenir vins que siguin susceptibles d’emparament de la Denominació d’Origen Terra Alta i, finalment, a l’annex 3 s’hi detallen les varietats de Vitis vinifera autoritzades o recomanades per a l’obtenció d’aquests vins.

Vist l’informe de la Comissió Assessora de l’INCAVI;

D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i en ús de les facultats que m’han estat conferides,

Ordeno:

Article únic

S’aprova el Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta, el text del qual figura a l’annex d’aquesta Ordre.

Disposició derogatòria

Es deroguen les disposicions següents:

Ordre de 28 de maig de 1982, per la qual es reglamenta la Denominació d’Origen Terra Alta i el seu Consell Regulador (DOGC núm. 238, de 7.7.1982).

Ordre de 16 de maig de 1984, per la qual es modifica l’Ordre de 28 de maig de 1982, que aprovava el Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta (DOGC núm. 443, de 15.6.1984).

Ordre de 24 de gener de 1985, de modificació de l’Ordre de 16 de maig de 1984, que modificà el Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta (DOGC núm. 509, d’1.2.1985).

Ordre de 22 de juliol de 1985, per la qual es modifica el Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta i del seu Consell Regulador, aprovat per Ordre de 22 de maig de 1982 (DOGC núm. 581, de 28.8.1985).

Ordre d’11 de juliol de 1995, per la qual es modifica el Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta i del seu Consell Regulador (DOGC núm. 2079, de 24.7.1995).

Barcelona, 7 d’abril de 2005

Antoni Siurana i Zaragoza

Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Annex 1

Reglament de la Denominació d’Origen Terra Alta

Capítol 1

Disposicions generals

Article 1

Règim jurídic

D’acord amb el que disposa la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola, i la resta de normativa comunitària i estatal, queden protegits per la Denominació d’Origen Terra Alta els vins que tinguin les característiques definides en aquest Reglament i que compleixin en la producció, l’elaboració, la criança, la designació i la comercialització, tots els requisits que s’exigeixen en aquest Reglament i en la resta de la legislació vigent.

Article 2

Protecció de la Denominació d’Origen

2.1  El nom de la Denominació d’Origen Terra Alta queda reservat als vins que compleixin els requisits i les condicions que estableix aquest Reglament.

2.2  El nom de la Denominació d’Origen Terra Alta és un bé de domini públic, i no pot ser objecte d’alienació ni gravamen.

2.3  El nom de la Denominació d’Origen Terra Alta podrà ser utilitzat, i no se’n podrà negar l’ús a les persones físiques o jurídiques, que figurin inscrites als registres del Consell Regulador i que ho sol·licitin i compleixin amb el que estableix aquest Reglament, amb l’excepció que se’ls imposi com a sanció la pèrdua temporal o definitiva del seu ús.

2.4  Queda prohibida la utilització en altres vins, dels noms, les marques, els termes, les expressions i els signes que, per la seva similitud fonètica o gràfica amb els protegits, puguin induir a confusió amb els que són objecte d’aquest Reglament encara que vagin precedits dels termes “tipus”, “estil”, “cep”, “embotellat en”, “amb celler en” i altres expressions anàlogues.

2.5  La protecció atorgada s’estén al nom de la Denominació d’Origen i als noms de la comarca, als termes municipals i als seus agregats i tots els paratges que componen la zona de producció i criança.

Article 3

Competència en la defensa de la protecció de la Denominació d’Origen

La defensa de la Denominació d’Origen, l’aplicació del seu Reglament, la vigilància del seu compliment, així com el foment i el control de la qualitat dels vins emparats, queden encomanats al Consell Regulador de la Denominació d’Origen, a l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; i a altres administracions competents, en relació amb la seva defensa en la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional.

Capítol 2

Producció

Article 4

Zones de producció

4.1  La zona de producció dels vins emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta està constituïda per les parcel·les de vinya inscrites al Registre vitivinícola de Catalunya situades als termes municipals o àrees geogràfiques que s’indiquen a l’annex 2 d’aquesta disposició, que el Consell Regulador consideri aptes per a la producció de raïm de les varietats que s’indiquen a l’annex 3 d’aquesta disposició, amb la qualitat necessària per produir vins de les característiques especifiques dels protegits per la Denominació.

4.2  La qualificació de les parcel·les de vinya a efectes de la seva inclusió a la zona de producció la realitzarà el Consell Regulador, hauran de quedar referenciades al Registre vitivinícola de Catalunya i de la manera que determini l’Institut Català de la Vinya i el Vi. Igualment, s’establiran les oportunes correspondències entre el Registre vitivinícola de Catalunya, el Registre de viticultors de la Denominació d’Origen Catalunya i el cadastre, amb la localització correcta de les parcel·les a través del Sistema d’Informació Geogràfica (SIGPAC). Les parcel·les amb requeriments addicionals hauran de fer constar expressament aquesta condició per tal que es tingui en compte a l’hora de permetre o no la seva inclusió a la zona de producció i que indiqui les limitacions a què estan subjectes.

4.3  Cas que el titular de la parcel·la de vinya estigui en desacord amb la resolució del Consell Regulador, podrà recórrer davant l’Institut Català de la Vinya i el Vi que resoldrà, amb l’informe previ dels organismes tècnics que estimi necessaris.

4.4  La inclusió de nous municipis, que no estiguin inclosos a l’annex 2, dins la zona de producció de la Denominació d’Origen Terra Alta requerirà l’aprovació del ple del Consell Regulador, que ho elevarà a l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el qual resoldrà amb els informes tècnics que calguin.

Article 5

Varietats de Vitis vinifera

5.1  L’elaboració dels vins protegits es realitzarà exclusivament amb raïms de les varietats de Vitis vinifera relacionades a l’annex 3 d’aquesta disposició.

5.2  El Consell Regulador podrà fomentar les plantacions de les varietats recomanades, i podrà fixar límits de superfície de noves plantacions amb altres varietats autoritzades en raó de les necessitats de producció de la Denominació d’Origen.

5.3  El Consell Regulador proposarà a l’Institut Català de la Vinya i el Vi l’assaig de les noves varietats de Vitis vinifera que en base a les parcel·les experimentals, microvinificacions, anàlisis fisicoquímiques i organolèptiques dels vins obtinguts, es comprovi que els raïms produeixen mostos de qualitat aptes per a l’elaboració de vins protegits. L’Institut Català de la Vinya i el Vi resoldrà les experimentacions i autoritzarà, si escau, la inclusió de les noves varietats al Reglament del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta.

Article 6

Pràctiques de cultiu

6.1  Les pràctiques de cultiu seran les tradicionals que tendeixen a aconseguir les millors qualitats. Tots els treballs culturals respectaran l’equilibri fisiològic de la planta, resultaran respectuosos amb el medi ambient i aplicaran els coneixements agronòmics que tendeixin a l’obtenció d’un raïm en condicions òptimes per a la seva vinificació.

6.2  La formació del cep i la seva conducció haurà de ser la que es consideri òptima per obtenir la màxima qualitat i riquesa aromàtica dels vins.

6.3  El Consell Regulador estudiarà i experimentarà l’aplicació de noves pràctiques culturals, tractaments o tècniques de conreu que constitueixin un avanç en la tècnica vitícola i es comprovi que afecten favorablement la qualitat del raïm i del vi produït. D’aquesta experimentació se’n donarà coneixement a l’Institut Català de la Vinya i el Vi perquè, si escau, ho aprovi.

6.4  La pràctica de reg, que haurà de ser autoritzada pel Consell Regulador, es podrà dur a terme únicament a l’objecte de millorar la qualitat del raïm en les circumstàncies on el règim hídric de les parcel·les i les condicions ecològiques de la vinya no permetin assolir el nivell de qualitat òptim i s’haurà de vetllar perquè les produccions i els rendiments que s’obtinguin s’ajustin al que preveu aquest Reglament.

Article 7

Verema

La verema es realitzarà amb la major atenció, i exclusivament es dedicarà a l’elaboració de vins protegits el raïm sa amb el grau de maduresa necessari per a l’obtenció de vins amb una graduació alcohòlica volumètrica natural igual o superior a l’11% vol, amb excepció de la varietat de Vitis vinifera Parellada, que tindrà una graduació alcohòlica volumètrica natural igual o superior a 10% vol.

Article 8

Producció admesa

8.1  La producció màxima admesa per hectàrea serà de 100 quintars mètrics per a les varietats blanques i 80 quintars mètrics per a les varietats negres.

8.2  El Consell Regulador podrà modificar d’acord amb la legislació vigent els límits anteriors, segons els paràmetres qualitatius exigibles a un VQPRD, en un 25% més o menys, en determinades campanyes i per a determinades àrees, parcel·les o polígons, a iniciativa pròpia o a petició dels viticultors interessats efectuada amb anterioritat a la verema, amb els assessoraments i les comprovacions previs necessaris.

8.3  El raïm que procedeixi de parcel·les el rendiment de les quals sigui superior al límit autoritzat, no podrà ser utilitzat en l’elaboració de vins protegits per aquesta Denominació d’Origen. El Consell Regulador adoptarà les mesures de control necessàries per assegurar el compliment d’aquest precepte.

Article 9

Noves plantacions i replantacions

9.1  Per a la inscripció de noves plantacions i replantacions de vinyes situades a la zona de producció que vulguin ser emparades per la Denominació d’Origen Terra Alta, serà preceptiu l’informe del Consell Regulador, que determinarà la possibilitat d’inscripció al registre corresponent.

9.2  No s’admetrà la inscripció al Registre de viticultors dels titulars de parcel·les de vinyes de noves plantacions mixtes que a la pràctica no permetin una absoluta separació en la verema de les diferents varietats.

Capítol 3

Mètodes d’obtenció i elaboració

Article 10

Mètodes d’obtenció

10.1  Les tècniques utilitzades en la verema, el transport i la manipulació del raïm, el premsat del most, el control de la fermentació, les pràctiques enològiques durant tot el procés de vinificació i la criança del vi, tendiran a obtenir productes de la màxima qualitat i tipicitat, i es mantindran les característiques dels tipus de vi emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta.

10.2  La transformació del raïm en most i del most en vi apte per a ser qualificat amb la Denominació d’Origen Terra Alta, així com l’emmagatzematge i la resta de processos fins a l’embotellat i l’etiquetat, es realitzaran per separat d’altres productes que no corresponguin a l’esmentada condició, i en instal·lacions inscrites al Registre de cellers que preveu l’article 20 d’aquest Reglament.

Article 11

Mètodes d’elaboració

11.1  En la producció de most se seguiran les pràctiques tradicionals aplicades amb una tecnologia moderna orientada a la millora de la qualitat dels vins.

S’aplicaran pressions adequades per a l’extracció del most o del vi i la seva separació de la brisa, de manera que el seu rendiment no sigui superior a 70 litres de most o de vi per cada 100 kg de verema.

El Consell Regulador podrà modificar d’acord amb la legislació vigent el límit de litres de most o de vi per cada 100 kg de verema, amb un marge màxim de 4 punts percentuals, en determinades campanyes i per a determinades zones, per pròpia iniciativa o a petició dels elaboradors interessats, sempre que s’efectuï amb anterioritat a la verema.

11.2  En l’elaboració dels diferents tipus de vins VQPRD protegits, tant blancs, com negres i rosats, s’hauran de fer servir les varietats de Vitis vinifera relacionades a l’annex 3. Les fraccions de most obtingudes per pressions inadequades no podran en cap cas ser destinades a l’elaboració de vins protegits. Les graduacions alcohòliques volumètriques adquirides per aquests vins es detallen a l’article 19.1.

11.3  A la Denominació d’Origen Terra Alta es podran elaborar els tipus de vi següents:

11.3.1 Vi ranci Terra Alta: vi de licor tradicional a partir de les varietats garnatxa blanca i macabeu o garnatxa negra, els quals hauran de tenir riquesa en sucres no inferior a 14º Baumé i hauran d’estar en perfecte estat sanitari. L’elaboració del vi comporta un envelliment oxidatiu a sol i serena, i un mínim d’un any en envàs de roure. Els vins rancis, per ser comercialitzats amb la denominació de criança, hauran de tenir quatre anys d’envelliment, dels quals un mínim de tres hauran de ser en envàs de roure. Durant l’elaboració es podrà addicionar, si cal, l’alcohol vínic de qualitat per atènyer una graduació entre 15% vol i 20% vol. El color característic del vi és d’or vell.

11.3.2 Mistela blanca Terra Alta: l’elaboració del vi de licor tradicional denominat mistela blanca es realitzarà a partir de totes les varietats de raïms blancs i que en la seva elaboració se separa el most flor del raïm i seguidament es filtra el vi, amb un grau alcohòlic volumètric natural mínim de 14% vol, per afegir-hi tot seguit alcohol vínic i procedir a remoure’l un cop al dia durant una setmana fins a obtenir un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol i entre 8,5 i 10º Baumé.

11.3.3 Mistela negra Terra Alta: l’elaboració del vi de licor tradicional denominat mistela negra es realitzarà a partir de les varietats negres autoritzades, les quals hauran de tenir un grau alcohòlic volumètric de 14º Baumé. Es macera el raïm xafat, amb la separació prèvia de la rapa, amb una mescla d’alcohol vínic, i s’aireja dos cops al dia durant quinze dies per deixar inactius els llevats. Acabada la maceració se separen els sòlids amb una premsa fins a assolir un grau alcohòlic volumètric adquirit igual o superior a 15% vol i entre 8,5 i 10º Baumé.

11.3.4 Vi garnatxa Terra Alta: vi de licor tradicional elaborat amb raïms sobremadurats. Després de separar la rapa i xafats, la pasta fermenta fins a adquirir un grau alcohòlic volumètric natural mínim de 14% vol. Seguidament se sagna, premsa, filtra i s’encapçala amb alcohol vínic fins a arribar a un mínim de 15% vol i un grau alcohòlic volumètric adquirit i màxim de 20% vol. S’envelleix en bótes de fusta de roure.

11.3.5 Vi dolç natural de Terra Alta: vi de licor tradicional que procedeix de mostos d’alta riquesa en sucres, superior a 250 g/l, fermentat parcialment. La seva graduació alcohòlica volumètrica natural és com a mínim de 14% vol i un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol i màxim de 20% vol.

11.3.6 Vi escumós de qualitat produït en regió determinada a la Terra Alta que es descriu a continuació, el qual s’haurà d’ajustar, en tot cas, al que determina la lletra k) de l’annex VI del Reglament CE 1493/1999: vi obtingut a partir de les varietats autoritzades, amb un grau volumètric natural mínim d’11%, elaborat segons el mètode tradicional amb segona fermentació a l’ampolla, que en condicions determinades desprèn anhídrid carbònic amb una sobrepressió mínima de 3,5 bar.

11.3.7 Vi d’agulla Terra Alta: el vi obtingut de les varietats autoritzades, amb un grau alcohòlic volumètric natural mínim d’11%, elaborat segons el seu procediment, que en condicions determinades desprèn anhídrid carbònic en dissolució amb una sobrepressió no inferior a 1 bar ni superior a 2,5 bar.

Capítol 4

Criança i mencions

Article 12

Zona d’elaboració o envelliment

12.1  La zona d’elaboració o envelliment dels vins de la Denominació d’Origen Terra Alta coincideix amb els termes municipals o àrees geogràfiques que integren la zona de producció relacionada a l’annex 2 d’aquesta disposició.

12.2  Únicament es podran sotmetre a criança els vins de la Denominació d’Origen Terra Alta aptes per a aquesta finalitat.

Article 13

Mencions

13.1  La utilització en la presentació dels vins de les mencions de criança, reserva i gran reserva, s’efectuarà d’acord amb el que preveu aquest article.

13.2  Per poder utilitzar el terme criança, el procés d’envelliment serà el següent:

Per als vins negres tindrà una durada de dos anys naturals. Aquest procés tindrà una permanència mínima en bóta de fusta de roure de sis mesos.

Per als vins blancs i rosats la durada d’aquest procés no serà inferior a divuit mesos, com a mínim, amb una permanència mínima en bóta de fusta de roure de sis mesos.

13.3  Per poder fer constar el terme reserva, el procés d’envelliment serà el següent:

Per als vins negres la durada d’aquest procés no serà inferior als trenta-sis mesos, amb una permanència mínima en bóta de fusta de roure de dotze mesos i un envelliment en ampolla de vint-i-quatre mesos.

Per als vins blancs i rosats la durada d’aquest procés no serà inferior a vint-i-quatre mesos, com a mínim, amb una permanència mínima en bóta de fusta de roure de sis mesos i un envelliment en ampolla de divuit mesos.

13.4  Per a la utilització del terme gran reserva, el procés d’envelliment serà el següent:

Per als vins negres caldrà una permanència en bóta de fusta de roure de vint-i-quatre mesos, com a mínim, i un envelliment en ampolla de trenta-sis mesos, com a mínim.

Per als vins blancs i rosats la durada d’aquest procés serà, com a mínim, de quaranta-vuit mesos, amb un envelliment en fusta de roure, com a mínim, de sis mesos i un envelliment en ampolla de quaranta-dos mesos.

13.5  En tots els processos d’envelliment descrits als apartats 13.2, 13.3 i 13.4 les botes de fusta de roure tindran una capacitat inferior o igual a 330 litres.

Article 14

Etiquetatge

A més de les mencions a què fan referència els annexos VII i VIII del Reglament CE 1493/1999 i la resta de normativa vigent, la designació dels vins de la Denominació d’Origen Terra Alta es completarà amb les dades següents:

a) El nom del municipi de l’embotellador o de l’expedidor o el codi postal.

b) El nom d’una varietat si el vi procedeix en un 85% o més d’aquesta varietat.

c) El nom de fins a tres varietats sempre que l’esmentat vi procedeixi en la seva totalitat de les varietats indicades i sempre en ordre decreixent del seu percentatge en el cupatge.

d) Si hi ha més de tres varietats podran ser mencionades fora de l’angle visual de les mencions obligatòries, sempre en ordre decreixent del seu percentatge en el cupatge.

e) L’any de la verema, si el vi procedeix en un 85% o més del raïm collit en l’any que es preveu que consti a la designació.

f) Per a la designació dels vins amb el nom del/de la viticultor/a o de la propietat, cal que el vi procedeixi de vinyes conreades pel/per la mateix/a viticultor/a o estiguin inscrites a la propietat i s’elaborin únicament i exclusivament de les seves produccions i a la propietat, respectivament.

Article 15

Vi novell i vi jove

15.1  Els vins designats amb la menció vi novell únicament es podran comercialitzar amb la indicació de l’any de la collita a l’etiqueta, i s’embotellaran durant la campanya i/o a partir de l’11 de novembre de l’any en què el raïm ha estat veremat, segons acordi el Consell Regulador.

15.2  Els vins designats amb la menció vi jove únicament podran comercialitzar-se amb la indicació a l’etiqueta de l’any de la collita, s’embotellaran durant l’any de la campanya i/o a partir de l’1 de desembre de l’any en què el vi ha estat veremat, segons acordi el Consell Regulador.

Article 16

Indicacions

16.1  Es podrà utilitzar l’expressió fermentat en bóta sempre que la fermentació del vi hagi estat feta en recipients de fusta amb capacitat màxima de 600 litres.

16.2  Es podrà utilitzar la indicació bóta sempre que s’indiqui a les informacions relatives al vi en qüestió, el període de temps en mesos i anys, el tipus de recipient de fusta en que ha estat, on la capacitat màxima haurà de ser de 600 litres.

16.3  Es podrà utilitzar la indicació roure sempre que s’indiqui a les informacions relatives al vi en qüestió, el període de temps en mesos o anys, que ha estat en recipients de fusta de roure, on la capacitat màxima haurà de ser de 600 litres.

Capítol 5

Traçabilitat i qualificació dels vins

Article 17

Procés de qualificació

17.1  Les persones, tant físiques com jurídiques, inscrites a la Secció d’elaboració del Registre de cellers de la Denominació d’Origen Terra Alta que desitgin l’obtenció de la qualificació i la certificació del vi i alhora garantir la traçabilitat del producte vitivinícola, han de presentar davant el Consell Regulador una sol·licitud d’admissió per cada lot o partida homogènia de vi, segons el model normalitzat facilitat pel Consell Regulador, al qual s’adjuntarà una còpia de tots els comprovants i els justificants dels moviments de raïm, mostos i vins. Per als raïms, una còpia de la declaració de producció i el justificant de la compravenda que figura com a annex 3 del model oficial establert per la Comunitat Europea. Per als mostos o els vins, el model administratiu d’acompanyament segons el model establert per la Comunitat Europea.

17.2  El procés de qualificació implica la verificació de la conformitat dels vins presentats amb les condicions de producció i elaboració i les característiques específiques que s’estableixen en aquest Reglament, així com la superació dels exàmens analítics i organolèptics reglamentaris.

17.3  Per a l’execució dels exàmens analítics i organolèptics citats, s’extrauran quatre mostres de cada lot o partida homogènia de vi objecte de la sol·licitud d’admissió.

17.4  El Consell Regulador establirà un comitè de tast per a la qualificació de vins, format per cinc experts i un delegat del president que actuarà com a coordinador. El Comitè té com a comesa informar sobre la qualitat dels vins, tant en la fase d’elaboració com en la fase de comercialització, i podrà comptar amb els assessoraments tècnics que estimi necessaris, prèviament autoritzats pel Consell Regulador.

17.5  Per a la qualificació del vi, el Comitè de tast s’ajustarà a les normes establertes per l’Institut Català de la Vinya i el Vi i a la resta de la normativa legal d’aplicació.

17.6  El Consell Regulador controlarà les existències de vins qualificats en els cellers, i comptabilitzarà les partides de vins qualificades, les desqualificacions posteriors quan es produeixin, i les entrades i les sortides dels cellers dels vins emparats.

Article 18

Procés de desqualificació

18.1  El lot de vi qualificat per la Denominació d’Origen Terra Alta que, per qualsevol causa, presenti defectes, alteracions sensibles o que en la seva producció s’hagin incomplet els preceptes d’aquest Reglament o els preceptes d’elaboració assenyalats per la legislació vigent, serà desqualificat pel Consell Regulador, la qual cosa suposarà la pèrdua del dret a l’ús de la Denominació d’Origen Terra Alta.

També serà desqualificat qualsevol producte obtingut per barreja amb un altre desqualificat prèviament.

18.2  La desqualificació dels vins podrà ser realitzada pel Consell Regulador en qualsevol fase de producció, elaboració o criança, embotellat i comercialització. A partir de la iniciació de l’expedient de desqualificació, hauran de quedar en envasos independents i degudament retolats sota control del Consell Regulador.

Capítol 6

Característiques dels vins VQPRD

Article 19

Característiques dels vins

19.1  Els vins VQPRD, els vins de licor de qualitat tradicionals VLQPRD i els vins d’agulla de qualitat VAQPRD, elaborats i embotellats, emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta, respondran als tipus i les graduacions alcohòliques volumètriques adquirides següents:

Tipus de vi: blanc.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 12,5% vol i màxim 15% vol, amb excepció dels vins blancs obtinguts exclusivament de la vinifera parellada on el mínim serà d’11% vol.

Tipus de vi: rosat.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 12% vol i màxim 15% vol.

Tipus de vi: negre.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 12,5% vol i màxim 15% vol.

Tipus de vi: vi ranci de la Terra Alta.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 15% vol i màxim 20% vol.

Tipus de vi: mistela blanca de la Terra Alta.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 15% vol i màxim 20% vol.

Tipus de vi: mistela negra de la Terra Alta.

Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 15% vol i màxim 20% vol.

Tipus de vi: vi dolç natural de la Terra Alta.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 15% vol i màxim 20% vol.

Tipus de vi: vi escumós de la Terra Alta (VEQPRD).

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 11% vol i màxim 12,5% vol.

Tipus de vi: vi d’agulla.

Grau alcohòlic volumètric adquirit: mínim 11% vol i màxim 12,5% vol.

19.2  Els vins de campanya tindran una acidesa volàtil real inferior a 0,6 g/l, expressada en àcid acètic, per als vins blancs i rosats, i inferior a 0,8 g/l per als vins negres. Els vins de criança no podran sobrepassar la xifra de 0,80 g/l d’acidesa volàtil real. En els vins negres aquest límit es podrà superar en 0,06 g/l per cada grau d’alcohol que excedeixi d’11 graus i any d’envelliment, amb un màxim d’1,2 g/l.

19.3  Els vins hauran de presentar les qualitats analítiques i organolèptiques que preveu aquest Reglament, especialment pel que fa al color, l’aroma i el sabor. Els vins que a judici del Consell Regulador no hagin adquirit aquestes característiques no podran ser emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta, i seran desqualificats tal com estableix l’article 18 d’aquest Reglament.

19.4  Les anàlisis organolèptiques i fisicoquímiques s’ajustaran al que disposa la normativa comunitària, així com al que disposen les altres normes que li siguin d’aplicació, i seran obligatòries per a la qualificació dels vins. Aquestes anàlisis es realitzaran per lots homogenis abans d’embotellar.

Capítol 7

Registres i inscripcions

Article 20

Tipologia i procediment d’inscripció als registres

20.1  El Consell Regulador portarà els registres següents:

a) Registre de viticultors.

b) Registre de cellers, que tindrà les seccions següents:

b.1) Cellers d’elaboració.

b.2) Cellers d’emmagatzematge.

b.3) Cellers de criança.

b.4) Cellers d’embotellat i envasat.

20.2  Les peticions d’inscripció es dirigiran al Consell Regulador i s’acompanyaran de les dades, els documents i els comprovants que en cada cas siguin requerits per les disposicions i les normes vigents, en els impresos que disposi el Consell Regulador, el qual verificarà totes les dades i ho comunicarà a la persona interessada, el qual disposarà d’un termini de trenta dies per aportar o esmenar les deficiències detectades. Un cop transcorregut aquest termini sense aportar la documentació requerida, el Consell Regulador desestimarà la petició.

20.3  El Consell Regulador denegarà les inscripcions que no s’ajustin als preceptes del Reglament o als acords adoptats pel Consell Regulador sobre condicions complementàries de caràcter tècnic que hauran de reunir les vinyes i els cellers.

20.4  La inscripció en aquests registres no eximeix les persones interessades de l’obligació d’inscriure’s als registres que amb caràcter general estiguin establerts en la normativa vigent, i en especial al Registre d’indústries agroalimentàries de Catalunya i al d’embotelladors i envasadors, en el seu cas, i al Registre de sanitat.

Article 21

Registre de viticultors

21.1  Al Registre de viticultors s’han d’inscriure tots els titulars de les parcel·les de vinya situades a la zona de producció descrita a l’annex 2 i inscrites al Registre vitivinícola de Catalunya, el raïm de les quals pugui anar destinat a l’elaboració dels vins protegits.

21.2  A la inscripció figurarà el nom de la persona propietària i, en tot cas, de la persona masovera, parcera, arrendatària, censatària o qualsevol altra persona titular de domini útil; el nom de la vinya, l’indret i el terme municipal en què està situada la parcel·la de vinya, la superfície de producció, les dades del Registre vitivinícola de Catalunya, del polígon i de les parcel·les, la varietat o les varietats de la vinya i tantes dades com calguin per a la seva classificació i localització.

21.3  A la instància d’inscripció s’adjuntarà un plànol del Registre vitivinícola de Catalunya, de les parcel·les i l’autorització de plantació expedida pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

21.4  Serà condició imprescindible per procedir a la inscripció al registre del Consell Regulador que la vinya estigui inscrita prèviament al Registre vitivinícola de Catalunya.

21.5  Quan es produeixi una baixa voluntària, hauran de transcórrer cinc anys naturals abans que la vinya en qüestió pugui tornar a inscriure-s’hi, llevat de canvi de titularitat.

21.6  Es produirà la baixa al Registre de viticultors per inactivitat o abandonament de les parcel·les de les quals sigui titular l’inscrit, durant cinc anys consecutius o per qualsevol dels supòsits que determina l’article 10.1 del Decret 264/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regula el Registre vitivinícola de Catalunya.

21.7  Per tal de poder exercir un perfecte control de procedència de raïms, el Consell Regulador facilitarà a les persones físiques o jurídiques inscrites al Registre de viticultors un document que acrediti la superfície de les parcel·les de vinya inscrites amb detall de les varietats i la producció màxima per a cada campanya. El Consell Regulador establirà el sistema de control i registre del lliurament de raïm als cellers elaboradors inscrits per tal d’acreditar l’origen de la partida de raïm corresponent.

Article 22

Registre de cellers. Secció d’elaboradors

22.1  A la Secció d’elaboració del Registre de cellers s’inscriuran els cellers situats a la zona de producció en què s’hagi decidit vinificar únicament raïm o most procedent de vinyes inscrites, els vins produïts de les quals puguin optar a la Denominació d’Origen Terra Alta i compleixin els requisits recollits en aquesta norma.

22.2  A la inscripció figurarà el nom de la persona física o jurídica, el seu representant legal, el domicili, el municipi i la zona d’emplaçament, les característiques, el nombre i la capacitat de tots i cadascun dels envasos i la maquinària, el sistema d’elaboració i les dades que calguin per a la perfecta identificació i catalogació del celler. Qualsevol modificació de les dades que figuren al Registre s’haurà de notificar al Consell Regulador.

S’adjuntarà un plànol a escala convenient on quedin reflectits tots els detalls de construcció i instal·lació. En cas que l’empresa elaboradora no sigui propietària dels locals, es farà constar aquesta circumstància i s’indicarà el nom del propietari.

22.3  Els cellers hauran d’estar inscrits al Registre d’indústries agroalimentàries, al Registre de sanitat i als altres que amb caràcter general estiguin establerts per la normativa vigent.

22.4  Formulada la petició, el celler haurà de ser inspeccionat pel personal tècnic que el Consell Regulador designi, amb la finalitat de comprovar les seves característiques i si reuneix o no les condicions tècniques mínimes requerides per a la correcta elaboració de vins aptes per obtenir VQPRD.

22.5  Es produirà la baixa de qualsevol celler inscrit a la Secció d’elaboració del Registre de cellers per inactivitat durant tres anys consecutius.

Article 23

Registre de cellers. Secció d’emmagatzematge

23.1  A la Secció d’emmagatzematge del Registre de cellers s’han d’inscriure els cellers situats a la zona de producció els quals no disposin de planta pròpia d’elaboració, que es dediquin a l’emmagatzematge de vins emparats per la Denominació d’Origen. A la inscripció figuraran les dades a què es refereix l’article 22.2.

23.2  Es procedirà igualment com s’indica a l’article 22.4 amb l’objecte de comprovar que el celler compleix les condicions mínimes per a la correcta conservació i emmagatzematge de vins.

23.3  Es produirà la baixa de qualsevol celler inscrit a la Secció d’emmagatzematge del Registre de cellers per inactivitat durant tres anys consecutius.

Article 24

Registre de cellers. Secció de criança

24.1  A la Secció de criança del Registre de cellers s’han d’inscriure els cellers que, situats a la zona de producció, es dediquin a la criança o l’envelliment de vins amb Denominació d’Origen. A la inscripció figuraran, a més de les dades a què fa referència l’article 22.2, totes les específiques d’aquests tipus de cellers i envelliment de vins.

24.2  Els locals i els cellers inscrits destinats a la criança hauran d’estar exempts de vibracions, amb temperatura constant i fresca durant tot l’any, i amb estat higromètric i ventilació adequada, a més dels altres requisits que l’INCAVI pugui considerar necessaris per a un procés correcte d’envelliment dels vins.

24.3  Igualment es procedirà a la inspecció oportuna que s’indica a l’article 22.4.

24.4  Es produirà la baixa de qualsevol celler inscrit a la Secció de criança del Registre de cellers per inactivitat durant tres anys consecutius.

Article 25

Registre de cellers. Secció d’embotellat i envasat

25.1  A la Secció d’embotellat i envasat del Registre de cellers s’han d’inscriure tots els que es trobin situats a la zona de producció i, amb número d’embotellador de la seva propietat, es dediquin a l’activitat d’embotellat o envasat i comercialitzin vins degudament etiquetats i protegits per la Denominació d’Origen.

25.2  A la inscripció figuraran, a més de les dades a què fa referència l’article 22.2 les dades especifiques d’aquests tipus de cellers, com instal·lacions i maquinària i la inscripció als registres d’embotelladors i envasadors del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

25.3  Igualment es procedirà a la inspecció oportuna que s’indica a l’article 22.4.

25.4  Es produirà la baixa de qualsevol celler inscrit a la Secció d’embotellat i envasat del Registre de cellers per inactivitat durant tres anys consecutius.

Article 26

Modificacions i renovacions al Registre

26.1  Per a la vigència de les inscripcions als registres corresponents serà indispensable complir en tot moment amb els requisits que imposa aquest capítol, i hauran de comunicar al Consell Regulador qualsevol variació que afecti les dades subministrades en la inscripció, quan es produeixi. En conseqüència, el Consell Regulador podrà suspendre o revocar les inscripcions, amb audiència de l’interessat, quan els seus titulars no s’atinguin a la prescripció.

26.2  El Consell Regulador o en el seu cas l’administració competent, podrà efectuar inspeccions periòdiques per comprovar l’efectivitat de tot el que disposa el paràgraf anterior.

26.3  El Consell Regulador o en el seu cas l’administració competent, podrà en qualsevol moment sol·licitar la tramesa d’informació de les persones físiques o jurídiques inscrites als seus registres, als efectes de comprovar la vigència i la veracitat de les dades que hi figuren.

26.4  Totes les inscripcions als diferents registres seran renovades en el termini i de la manera que determini el Consell Regulador.

26.5  El titular d’un celler que vulgui modificar o instal·lar una nova planta d’elaboració o d’embotellat, ho sol·licitarà al Consell Regulador abans d’iniciar la modificació o instal·lació als efectes de la autorització corresponent.

Capítol 8

Drets i obligacions

Article 27

Requisits d’inscripció

27.1  Únicament les persones físiques o jurídiques que hagin inscrit les vinyes o cellers als registres indicats a l’article 20 podran produir raïm o most amb destinació a l’elaboració de vins emparats o elaborar i criar vins que hagin de ser protegits per la Denominació d’Origen Terra Alta.

27.2  Només pot aplicar-se la Denominació d’Origen Terra Alta als vins que procedeixen de cellers inscrits als registres corresponents que hagin estat produïts i elaborats d’acord amb les normes exigides en aquest Reglament i que compleixin les característiques analítiques i organolèptiques que han de caracteritzar-los.

27.3  El dret a l’ús de la Denominació d’Origen en publicitat, documentació, etiquetes i embalatges és exclusiu de les firmes inscrites al registre corresponent.

Article 28

Dret a la inscripció

Tota persona física o jurídica titular de vinyes i/o cellers que ho sol·liciti i compleixi els requisits de caràcter general que estableix el Reglament de la Denominació, excepte en els supòsits de sanció, té el dret de ser inscrita als registres del Consell Regulador corresponents i el dret d’ús de la Denominació d’Origen, un cop s’hagi produït la inscripció al registre corresponent. Aquesta inscripció requereix l’aprovació prèvia i expressa del Consell Rector de la Denominació d’Origen Terra Alta.

Article 29

Excepcions i prohibicions

29.1  Als cellers inscrits als diferents registres de la Denominació d’Origen Terra Alta no es podrà realitzar l’elaboració, l’emmagatzematge o la manipulació del raïm, els mostos o els vins obtinguts de superfícies vitícoles situades fora de la zona de producció de la Denominació d’Origen. No obstant això, el Consell Regulador podrà autoritzar amb els documents d’acompanyament pertinents, als cellers inscrits als registres de la Denominació d’Origen Terra Alta, la recepció de raïms, mostos i vins aptes per ser qualificats com a Denominació d’Origen Catalunya, així com l’elaboració, la criança, l’emmagatzematge i l’embotellat de productes vitícoles que procedeixin de la zona de producció i de les varietats admeses per la Denominació d’Origen Catalunya, sempre que aquestes operacions es realitzin de manera separada de les referides als vins de la Denominació d’Origen Terra Alta i que es garanteixi el control d’aquests processos i la separació en dipòsits independents entre cada un dels vins i quedi perfectament identificat de manera indeleble la seva identificació com a Denominació d’Origen Catalunya, el seu volum nominal i la seva indicació geogràfica corresponent. Aquesta identificació es realitzarà tant al celler, com als registres reglamentaris, sens perjudici de normes més restrictives que imposin la regulació d’altres VQPRD amb les quals hi hagi superposició de la zona de producció i per a instal·lacions amb més d’una inscripció.

29.2  No obstant això, en els cellers inscrits i per als envasos d’un volum nominal de 600 litres o menys, omplerts amb el mateix producte i emmagatzemats juntament en el mateix lot, podrà substituir-se el marcatge dels envasos pel del lot en la seva totalitat, sempre que aquest lot estigui clarament identificat i separat dels altres.

29.3  Els cellers inscrits a la Secció d’elaboració del Registre de cellers i amb l’autorització prèvia del Consell Regulador podran expedir vins aptes per ser qualificats, a les empreses que en l’elaboració dels seus productes, d’acord amb la normativa comunitària o de l’estat membre, puguin utilitzar vins de qualitat produïts en regió determinada VQPRD.

Article 30

Declaracions de collita

30.1  Amb la finalitat de poder controlar la producció, l’elaboració i les existències, així com les qualitats, els tipus i tot el que calgui per poder acreditar l’origen i la qualitat dels vins, les persones físiques i jurídiques titulars de les vinyes i els cellers estaran obligades a presentar les declaracions següents:

a) Totes les firmes inscrites al Registre de viticultors presentaran a les dependències del Consell Regulador, abans del 20 de desembre de cada any, una còpia de la declaració de collita.

b) Totes les firmes inscrites a la Secció d’elaboració del Registre de cellers presentaran al Consell Regulador, abans del 20 de desembre de cada any, una còpia de la declaració de producció.

c) Totes les firmes inscrites a alguna de les seccions d’emmagatzematge, d’elaboració, de criança, i d’embotelladors i envasadors del Registre de cellers presentaran trimestralment i en un termini de trenta dies un imprès, que els serà facilitat pel Consell Regulador, amb la declaració d’entrada i sortida de productes i partides realitzades durant el trimestre, en què s’indicarà la procedència dels vins adquirits i les existències que té a últim dia del trimestre.

d) Totes les firmes inscrites a alguna de les seccions d’emmagatzematge, d’elaboració, de criança, i d’embotelladors i envasadors del Registre de cellers, presentaran una còpia de la declaració d’existències abans del 10 de setembre de cada any.

e) Totes les firmes inscrites a la Secció d’embotelladors del Registre de cellers presentaran al Consell Regulador, abans del 31 de gener de cada any, les existències de contraetiquetes o precintes de garantia numerats i amb data 31 de desembre de cada any, que no s’hagin utilitzat.

30.2  Les declaracions a les quals es refereix l’apartat 1 d’aquest article tenen efectes únicament estadístics, per la qual cosa no podrà facilitar-se ni publicar-se només que en forma numèrica, i sense cap referència de caràcter individual.

Capítol 9

Presentació i etiquetatge

Article 31

Presentació de les etiquetes dels vins embotellats

31.1  A les etiquetes de vins embotellats hi figurarà obligatòriament, en el mateix camp visual de les mencions obligatòries i de manera destacada, el nom de la Denominació d’Origen Terra Alta. L’alçada màxima dels caràcters utilitzats per indicar Terra Alta serà de 4 mm i la meitat per a Denominació d’Origen, i s’expressaran d’acord amb les mesures aprovades en matèria de marca col·lectiva.

31.2  Així mateix, a les etiquetes hi haurà de constar:

31.2.1 El nom del municipi o codi postal referit a les dades relatives a l’embotellador o l’expedidor.

31.2.2 El grau alcohòlic volumètric adquirit expressat en unitats o mitges unitats del seu percentatge en volum, seguit de l’abreviatura % vol.

31.2.3 El número d’inscripció al Registre d’embotelladors i envasadors del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

31.2.4 Si es vol indicar el nom o la raó social mitjançant un nom comercial, cal situar-ho al mateix camp visual i inscriure’l, a favor seu i prèviament, a l’oficina espanyola de Patents i Marques. Aquesta inscripció serà comunicada al Registre d’embotelladors i envasadors del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

31.2.5 El número de lot podrà situar-se fora del camp visual on figurin les mencions obligatòries.

31.3  Abans de posar en circulació les etiquetes i les contraetiquetes, hauran de ser autoritzades pel Consell Regulador als efectes que estableix aquest Reglament, d’acord amb la normativa general i les condicions que disposi el Consell Regulador en aquest matèria. Serà denegada l’aprovació de les etiquetes que per qualsevol causa puguin significar una confusió per al destinatari final. També podrà ser revocada la utilització d’una etiqueta concedida anteriorment, quan hagin variat les circumstàncies de la firma propietària, mitjançant audiència prèvia de la firma interessada.

31.4  Qualsevol que sigui el tipus d’envàs en què s’expedeixin els vins per al consum, aniran proveïts de precintes de garantia, etiquetes o contraetiquetes numerades expedides pel Consell Regulador o de qualsevol altre sistema de control que estableixi, així com del corresponent número de lot, hauran de ser col·locades quan es procedeixi a etiquetar els vins emparats en el mateix celler d’acord amb les normes que dicti el Consell Regulador, i sempre de manera que no permetin una segona utilització.

31.5  El Consell Regulador controlarà, mitjançant un llibre de registre, totes les entrades del sistema de control establert i anotarà totes les sortides, el romanent, la numeració i el celler de destinació.

31.6  Per als vins de criança, reserva i gran reserva, el Consell Regulador podrà lliurar un distintiu on es faci constar la qualitat corresponent, i autoritzarà que així consti a les etiquetes. Així mateix, podrà autoritzar la indicació de l’anyada a les etiquetes quan aquesta indicació estigui degudament justificada.

31.7  El Consell Regulador adoptarà i registrarà un emblema com a símbol de la Denominació d’Origen. Aquest emblema serà obligatori exhibir-lo a l’exterior dels cellers inscrits, en un lloc destacat. Així mateix el Consell Regulador podrà fer obligatori que a l’exterior dels cellers inscrits i en un lloc destacat, figuri una placa que al·ludeixi a aquesta condició.

Article 32

Documents d’acompanyament

32.1  D’acord amb la normativa reguladora els envasos que continguin vins de la Denominació d’Origen Terra Alta hauran d’estar en tot moment identificats, tant al celler com als llibres de registre.

32.2  En tots els transports de vins emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta, és obligatori portar el document d’acompanyament que acrediti la condició de la Denominació d’Origen Terra Alta, així com els cellers d’origen i de destinació.

32.3  L’expedició dels productes als quals es refereix l’apartat anterior l’haurà d’autoritzar el Consell Regulador amb anterioritat a la seva execució.

32.4  Tant els registres com els documents d’acompanyament esmentats als paràgrafs anteriors, han de complir les condicions que estableixi la normativa de la Generalitat en aquesta matèria.

Article 33

Embotellament

33.1  L’embotellament de vins emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta haurà de ser realitzat als cellers embotelladors inscrits al Consell Regulador.

33.2  Els vins emparats per la Denominació d’Origen únicament podran circular entre els cellers inscrits i ser expedits per aquests cellers en els tipus d’envasos que no en perjudiquin la qualitat i hauran de ser aprovats prèviament pel Consell Regulador.

33.3  Els envasos hauran de ser preferentment ampolles de vidre i el seu tancament es realitzarà de manera que es garanteixi la qualitat del producte envasat, utilitzant preferentment taps de suro natural. El Consell Regulador aprovarà prèviament la resta d’elements d’envasat que assegurin la qualitat i el prestigi dels vins.

Article 34

Certificat d’origen

A requeriment dels cellers inscrits, el Consell Regulador expedirà un certificat d’origen en el model oficial aprovat per l’INCAVI que avali l’expedició de vins emparats.

Capítol 10

Consell Regulador

Article 35

Règim jurídic

35.1  El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia a la qual se li atribueix la gestió de la Denominació d’Origen. El Consell Regulador té plena capacitat jurídica i d’obrar per al desenvolupament de les seves funcions.

35.2  L’estructura interna i el funcionament del Consell Regulador es regeix per principis democràtics.

35.3  El Consell Regulador està integrat per persones físiques o representants de persones jurídiques inscrites als registres de la Denominació d’Origen

35.4  El Consell Regulador està subjecte amb caràcter general al dret privat, excepte les actuacions que impliquin l’exercici de potestats o funcions públiques, las quals queden subjectes al dret administratiu.

35.5  En tot cas es consideren subjectes al dret administratiu les actuacions del Consell Regulador en matèria d’inspecció i control, gestió dels registres de la Denominació d’Origen, procediment sancionador, règim electoral, així com la responsabilitat patrimonial que derivi de les seves actuacions subjectes al dret administratiu.

Article 36

Àmbit de competències

L’àmbit de competència del Consell Regulador pel que fa a zones de producció, productes i persones o entitats és el següent:

a) Pel que fa a l’àmbit territorial, les respectives zones de producció, emmagatzematge, envelliment, embotellament i elaboració.

b) Pel que fa als productes, els protegits per la Denominació.

c) Pel que fa a les persones físiques o jurídiques, les inscrites als diferents registres.

Article 37

Competències del Consell Regulador

37.1  El Consell Regulador té competència per vigilar, controlar i autoritzar el moviment de raïms, mostos i vins protegits per la Denominació d’Origen i produïts en el seu àmbit geogràfic, que s’elaborin, comercialitzin o emmagatzemin en cellers inscrits, i comunicarà a l’INCAVI les autoritzacions d’aquest moviment i qualsevol incidència que es produeixi, i li trametrà còpies de les actes o informes que, si escau, es produeixin.

37.2  El Consell Regulador vetllarà i alhora prendrà les mesures que consideri oportunes sobre qualsevol activitat humana que es vulgui realitzar dins la zona de producció o confinant, que pugui afectar o alterar el patrimoni natural i, per tant, el desenvolupament vegetatiu correcte de les vinyes en perjudici de la qualitat de vins. I, a més, alteri l’equilibri ecològic i paisatgístic de l’entorn, incidint directament i negativament en el prestigi de la Denominació d’Origen.

Article 38

Règim de recursos

Es pot interposar recurs d’alçada davant el president de l’INCAVI contra tots els actes i les resolucions del Consell Regulador subjectes al dret administratiu, en els terminis i amb els requisits que estableixen les lleis de procediment administratiu.

Article 39

Finalitats del Consell Regulador

La finalitat principal del Consell Regulador és l’aplicació d’aquest Reglament i vetllar pel seu compliment, per la qual cosa exercirà les funcions que li siguin encomanades per l’ordenament jurídic, així com la defensa, la garantia i la promoció de la Denominació d’Origen.

Article 40

Òrgans de govern del Consell Regulador

Els òrgans que integren el Consell Regulador són el/la president/a, la Comissió Rectora, i el/la secretari/ària, i qualsevol altre que pugui crear la Comissió en un futur.

Article 41

Comissió Rectora

41.1  La Comissió Rectora està constituïda per dotze vocals amb veu i vot, un dels quals serà el/la president/a del Consell Regulador.

Els vocals amb veu i vot, que seran elegits per sufragi universal lliure, directe i secret d’entre els inscrits als registres corresponents, es distribuiran de la manera següent:

a) Sis vocals en representació del sector vitícola, titulars de vinyes inscrits al Registre de viticultors del Consell Regulador, la distribució dels quals es farà entre els adherits a cooperatives o societats agràries de transformació i els no adherits, en proporció al volum de participació a la producció de vins emparats durant les quatre campanyes vitivinícoles anteriors a la convocatòria d’eleccions.

b) Sis vocals en representació del sector vinícola, titulars dels cellers inscrits als registres de cellers respectius del Consell Regulador.

c) A les reunions del Consell Regulador hi assistiran dos representants de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, amb especials coneixements en viticultura i enologia, amb veu però sense vot.

d) Un/Una secretari/ària, amb veu i sense vot.

41.2  El/La president/a del Consell Regulador serà elegit d’entre els vocals amb dret a vot en primera votació per majoria absoluta i per majoria simple en segona votació.

41.3  Per cada un dels càrrecs de vocals de la Comissió Rectora es nomenarà un suplent que pertanyi al mateix sector que el vocal que ha de suplir, elegit de la mateixa manera que el titular.

41.4  Els càrrecs de vocals seran renovats cada quatre anys i podran ser reelegits.

41.5  En cas de cessament d’un vocal per qualsevol causa entrarà a formar part de la Comissió Rectora el suplent elegit.

41.6  El termini per a la pressa de possessió dels vocals serà com a màxim d’un mes comptat des de la data de la seva designació.

41.7  Causarà baixa el vocal quan, durant el període de vigència del seu càrrec, sigui sancionat per infracció greu o molt greu en les matèries que regula la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola. Igualment, causarà baixa per absència injustificada a tres sessions consecutives o deu d’alternes, o per perdre la seva vinculació amb el sector que el va elegir.

41.8  En el supòsit de cessament, renúncia o suspensió de tots els membres de la Comissió Rectora, es nomenarà una Comissió Gestora, formada per tres membres, nomenada pel director de l’INCAVI, la qual tindrà les mateixes funcions que la Comissió Rectora mentre duri el seu nomenament.

Article 42

Doble inscripció

Una mateixa persona, física o jurídica, inscrita en diversos registres del Consell Regulador no podrà tenir representació doble en el Consell, una en el sector vitícola i una altra en el sector vinícola.

Article 43

President/a

43.1  Correspon al/a la president/a:

a) Exercir la representació legal del Consell Regulador i exercir la presidència dels seus òrgans. Aquesta representació podrà delegar-la de manera expressa en un altre membre del Consell en els supòsits que s’estableixin per norma de règim interior.

b) Complir i fer complir les disposicions legals i reglamentàries.

c) Administrar els ingressos i els cabals del Consell Regulador. Els pagaments de caràcter extraordinari requeriran l’aprovació prèvia del Ple.

d) Preparar la liquidació del pressupost i elaborar el pressupost anual del Consell Regulador.

e) Convocar i presidir les sessions del Consell, establir l’ordre del dia, sotmetre a la seva decisió els assumptes de la seva competència i executar els acords adoptats.

f) Organitzar el règim interior del Consell.

g) Contractar, suspendre o renovar el personal del Consell Regulador en compliment de les prescripcions derivades d’aquest òrgan, amb l’aprovació prèvia del Ple del Consell Regulador.

h) Organitzar i dirigir els serveis.

i) Proposar el/la secretari/ària a la Comissió Rectora.

j) Informar l’Institut Català de la Vinya i el Vi de les incidències que es produeixin en la producció i en el mercat.

k) Trametre a l’Institut Català de la Vinya i el Vi els acords que per al seu compliment general adopti el Consell, en virtut de les atribucions que aquest Reglament li confereix, i els que per la seva importància es cregui que hagin de ser coneguts per l’esmentat Institut.

l) Incoar expedients sancionadors de competència del Consell Regulador, i nomenar l’instructor.

m) Ser l’òrgan de relació amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi i amb el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca.

n) Les altres funcions que el Consell Regulador acordi o li siguin encomanades en l’àmbit de la seva competència.

43.2  La durada del mandat del/de la president/a serà de quatre anys i podrà ser reelegit.

43.3  El/La president/a cessarà en expirar el termini del seu mandat, a petició pròpia un cop acceptada la seva dimissió o per revocació del Ple del Consell Regulador aprovada per la majoria absoluta dels seus membres. El cessament del president haurà de ser comunicat a l’Institut Català de la Vinya i el Vi.

43.4  En cas de cessament o defunció del president, el Consell Regulador elegirà entre els seus membres amb dret a vot, en el termini d’un mes, el nou president.

43.5  Les sessions del Consell Regulador on s’elegirà un nou president seran presidides pel vocal de major edat.

Article 44

Secretari

44.1  El Consell tindrà un secretari, designat per la Comissió Rectora a proposta del president, del qual dependrà directament, que tindrà com a funcions especifiques:

a) Preparar els treballs de la Comissió Rectora i executar-ne els acords.

b) Assistir a les sessions amb veu però sense vot, cursar les convocatòries, estendre les actes i custodiar els llibres i els documents del Consell. El secretari del Consell Regulador serà la persona encarregada de l’aixecament de les actes, dels llibres d’actes, i dels assumptes relatius al règim intern del Consell Regulador.

c) Les funcions que li encomani el president relacionades amb la preparació dels assumptes de competència del Consell.

Article 45

Comissió Rectora. Funcions

45.1  Les funcions de la Comissió Rectora són:

a) Vetllar pel prestigi i el foment de la Denominació d’Origen, i impulsar els vins de qualitat i la seva promoció en els mercats interior i exterior.

b) Gestionar els registres de viticultors i cellers i fer el control d’entrades i sortides de primeres matèries i productes de les instal·lacions d’elaboració, emmagatzematge, envelliment, embotellament i etiquetatge inscrites.

c) Qualificar o desqualificar, com s’escaigui, l’origen del raïm, els mostos i els vins que optin a emprar la Denominació d’Origen i expedir-ne, si és procedent, la certificació corresponent.

d) Expedir els certificats d’origen, els precintes de garantia i el control de lots, amb l’autorització de les etiquetes i les contraetiquetes dels vins emparats inclosa.

e) Aprovar i controlar l’ús de les etiquetes utilitzables en els vins protegits, per mitjà dels serveis tècnics, exclusivament en els aspectes que afectin la Denominació d’Origen, i vetllar per la traçabilitat dels productes vitícoles.

f) Controlar la producció, la procedència, l’elaboració i la comercialització dels productes emparats per la Denominació d’Origen.

g) Conèixer les presumptes infraccions dels operadors inscrits als registres de la Denominació d’Origen en els procediments sancionadors quan la competència no pertanyi al Consell Regulador.

h) Confeccionar les estadístiques de previsió de collita, de producció, elaboració, comercialització dels productes emparats i tota altra informació que els sigui requerida, i comunicar tota la informació a l’Institut Català de la Vinya i el Vi perquè en prengui coneixement.

i) Crear i mantenir actualitzats els censos electorals de viticultors i de cellers.

j) Informar, amb caràcter preceptiu, sobre l’autorització de l’autoritat de certificació i control, en el supòsit que aquesta funció sigui encomanada a una entitat externa de caràcter privat.

k) Exercir la facultat inspectora i la potestat sancionadora d’acord amb el que estableix la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola, i la normativa que la desenvolupi.

l) Vetllar pel desenvolupament sostenible de la zona de producció.

m) Elaborar i aprovar els pressupostos anuals d’ingressos i despeses i fixar-ne les quotes i aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici anterior.

n) Participar en empreses públiques o privades, en societats mercantils i les associacions o les fundacions l’objecte de les quals estigui relacionat amb la defensa, el control, la investigació, l’elaboració, la comercialització, la promoció i la difusió dels productes emparats per la Denominació d’Origen.

o) Qualificar l’anyada o la collita.

Article 46

Funcionament intern

46.1  La Comissió Rectora efectuarà sessió amb caràcter ordinari almenys una vegada al trimestre.

46.2  La Comissió es reunirà quan el convoqui el president, bé a iniciativa pròpia o bé a petició de la meitat dels vocals, els quals aportaran els temes a incloure en l’ordre del dia. Serà obligatori en aquest cas que la sessió tingui lloc en un termini màxim de quinze dies.

46.3  Les sessions de la Comissió Rectora es convocaran amb set dies hàbils d’antelació i caldrà adjuntar a la citació l’ordre del dia per a la reunió, en la qual no es poden tractar més assumptes que els prèviament assenyalats. En cas de necessitat, quan així ho requereixi la urgència de l’assumpte, a petició del president, se citaran els vocals per qualsevol mitjà que s’acordi i que quedi constància, amb vint-i-quatre hores d’antelació com a mínim. En tot cas, sense necessitat de convocatòria, la Comissió Rectora quedarà vàlidament constituïda quan hi siguin presents la totalitat dels seus membres i si així ho acorden per unanimitat.

46.4  Per a la inclusió en l’ordre del dia d’un assumpte determinat, caldrà que ho sol·licitin almenys una quarta part dels vocals amb dret a vot amb vuit dies d’antelació com a mínim.

46.5  Quan un titular no pugui assistir-hi, ho notificarà a la Comissió Rectora i al seu suplent perquè el substitueixi.

46.6  Els acords de la Comissió Rectora s’adoptaran per majoria dels membres presents, i perquè siguin vàlids caldrà que hi siguin presents més de la meitat dels que componen la Comissió. El president tindrà vot de qualitat.

46.7  Per resoldre qüestions de tràmit, o en els casos que es consideri necessari, podran constituir-se comissions, que estaran formades pel president i per vocals titulars del sector viticultor i del sector vinicultor de manera paritària i, si cal, per personal del Consell Regulador designat pel Ple de la Comissió Rectora. En la sessió en què s’acordi la constitució de les comissions, s’acordaran també les funcions especifiques que han d’exercir. Totes les propostes de resolució que acordin les comissions seran comunicades al Ple de Consell, per a la seva aprovació, si escau, en la primera reunió que convoqui.

Article 47

Personal del Consell Regulador

47.1  El Consell Regulador podrà tenir un gerent, quan així ho acordi per majoria absoluta el seu òrgan rector que el nomenarà. En aquest supòsit, assumirà les funcions establertes als apartats a) i c) de l’article 43.1, amb la possibilitat d’assistir a les sessions de l’òrgan rector amb veu, però sense dret a vot.

47.2  Per al compliment de les seves finalitats, el Consell Regulador comptarà amb el personal necessari, d’acord amb les plantilles aprovades pel Ple del Consell, que figuraran dotades a les partides del seu pressupost.

Per a les funcions tècniques que té encomanades, el Consell comptarà amb els serveis tècnics necessaris, la direcció dels quals recaurà en tècnics competents.

Article 48

Obligacions del Consell Regulador

48.1  Les obligacions del Consell Regulador són les que determina l’article 33.2 del Decret 474/2004, de 28 de desembre.

48.2  El Consell Regulador ha d’adoptar els mecanismes necessaris que garanteixin l’origen dels productes i els seus processos de producció, elaboració, envelliment i comercialització. Les despeses del control del Consell Regulador aniran a càrrec del sol·licitant.

48.3  La funció d’autoritat de certificació i control serà exercida de qualsevol de les maneres que determinen la Llei 15/2002, de 27 de juny, i el Decret 474/2004, de 28 de desembre, i requerirà l’aprovació de la Comissió Rectora.

48.4  El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta facilitarà a l’INCAVI, a la Intervenció Delegada del Departament d’Economia i Finances o a l’entitat privada que aquesta designi, tota la informació que li sigui requerida en els terminis establerts per tal d’auditar anualment la gestió econòmica i financera, així com la tècnica i de gestió del Consell Regulador.

Article 49

Inspecció

49.1  Per als serveis d’inspecció comptarà amb veedors, els quals seran habilitats per l’Institut Català de la Vinya i el Vi i tindran les funcions determinades a l’article 58.3 del Decret 474/2004, de 28 de desembre, sobre les qüestions següents:

a) Les vinyes inscrites ubicades a la zona de producció.

b) Els cellers inscrits situats a la zona de producció i criança.

c) El raïm i els vins de la zona de producció i criança

d) Els vins produïts en cellers inscrits a la Denominació d’Origen Terra Alta.

e) Els vins embotellats i comercialitzats emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta.

f) La coincidència entre les declaracions formals i la realitat dels operadors del sector, d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

g) La realitat de la informació dels productes emparats.

h) El moviment i les existències de raïm, mostos i vins que optin per ser emparats per la Denominació d’Origen Terra Alta.

i) Qualsevol altra funció que li sigui encomanada per la legislació vigent o pels òrgans de l’administració competent.

49.2  L’exercici de les funcions inspectores del Consell Regulador s’han d’efectuar d’acord amb el que estableixen la Llei 15/2002, de 27 de juny, el Decret 474/2004, de 28 de desembre, i la resta de normativa sobre inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

49.3  El personal al servei del Consell Regulador, amb inclusió dels veedors, haurà de ser personal laboral per compte d’altri.

49.4  El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta facilitarà a l’INCAVI, a la Intervenció Delegada del Departament d’Economia i Finances o a l’entitat privada que aquesta designi, tota la informació que li sigui requerida en els terminis establerts per tal d’auditar anualment la gestió econòmica i financera, així com la tècnica i de gestió del Consell Regulador.

Article 50

Col·laboració amb altres consells reguladors

El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta establirà els mecanismes apropiats de col·laboració amb la resta de consells reguladors vitivinícoles, la zona de producció de la qual coincideixi totalment o parcial amb l’àmbit territorial de la Denominació d’Origen als efectes del compliment de tot el que disposin els reglaments corresponents.

Article 51

Finançament

51.1  El finançament de les obligacions del Consell Regulador s’efectuarà amb els recursos següents:

a) Quotes:

a.1) Quota de plantació.

Qpl = Hapl x PmedHa x Cha + Kgprod x Pmedkg x Ckg

Qpl: quota de plantació.

Hapl: hectàrees plantades.

PmedHa: preu mig de la terra.

Cha: coeficient de plantació.

Kgprod: kg produïts.

PmedKg: preu mig del raïm produït.

Ckg: coeficient sobre els kg produïts.

El coeficient de plantació màxim a aplicar és d’1%.

a.2) Quota de vi produït.

Qvprod = Itsprod x Pmedvidoll x Cviprod

Qvprod: quota de vi total produït.

Itsprod: litres de vi produït.

Pmedvidoll: preu mig del vi venut a doll.

Cviprod: coeficient de vi produït.

El coeficient de plantació màxim a aplicar és d’1%.

a.3) Quota de vi embotellat.

Qvemb = Itsemb x Pmedviembl x Cviemb

Qvemb: quota de vi total embotellat.

Itsemb: litres de vi embotellat.

Pmedviembl: preu mig del vi venut embotellat.

Cviemb: coeficient de vi embotellat.

El coeficient de vi embotellat màxim a aplicar és d’1%.

b) Per a la certificació de la Denominació d’Origen Terra Alta, el visat de factures i per a la venda de sistemes de control de productes embotellats establerts, la quota la fixarà anualment la Comissió Rectora del Consell Regulador d’acord amb el sistema de control establert.

Els responsables del pagament d’aquestes quotes són:

De la a.1), els titulars de les plantacions inscrites.

De la a.2), els titulars dels cellers inscrits que expedeixin vi al mercat.

De la a.3) i b), els titulars de cellers inscrits que sol·licitin certificats o els adquirents de precintes, contraetiquetes o sistemes de control establerts (generalment serà el precinte o les etiquetes).

51.1.2 Les subvencions, els llegats i donatius que rebin.

51.1.3 Els béns que constitueixen el seu patrimoni i els productes i la seva venda.

51.1.4 L’import de les sancions que li corresponguin.

51.2  La liquidació de les quotes la realitzarà el Consell Regulador i es notificarà als interessats de la manera que acordi el Consell Regulador. El control de la gestió econòmica i financera correspon a la Intervenció Delegada del Departament d’Economia i Finances i a l’Institut Català de la Vinya i el Vi.

51.3  El no pagament de les quotes anteriorment referides en el termini de un any suposarà la baixa de la Denominació d’Origen, amb la instrucció prèvia d’un expedient.

51.4  El Consell Regulador vetllarà perquè, en cap cas, pugui tenir lloc una doble imposició.

Capítol 11

Infraccions, sancions i procediments

Article 52

Règim jurídic

Totes les actuacions que calgui dur a terme en matèria d’expedients sancionadors s’ajustaran a les normes d’aquest Reglament, a les de la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola; al Decret 474/2004, de 28 de desembre; a les de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i a les del Decret 287/1993, de la Generalitat de Catalunya, sobre el procediment sancionador en els àmbits de competència de la Generalitat.

Article 53

Actes d’inspecció

53.1  Les actes d’inspecció s’aixecaran per triplicat i seran signades pel veedor, el propietari o el representant de la finca, del celler o el magatzem, o l’encarregat de la custòdia de la mercaderia, en poder del qual quedarà una còpia de l’acta. Ambdós signants poden consignar totes les dades o les manifestacions que considerin convenients per a l’estimació dels fets que es reflecteixin, com també de totes les incidències que ocorrin en el moment de la inspecció o de l’aixecament de l’acta. Si l’interessat en la inspecció es negués a signar l’acta, l’inspector així ho farà constar i procurarà obtenir la signatura d’algun agent de l’autoritat o de testimonis.

53.2  En cas que ho estimi convenient el veedor, o el propietari de la mercaderia o un representant seu, es prendran mostres del producte objecte de la inspecció. Cada mostra es prendrà, com a mínim, per quintuplicat i en quantitat suficient per poder-la examinar i analitzar, es precintarà i etiquetarà i quedarà una en poder del propietari o representant.

53.3  Quan el veedor que aixequi l’acta ho estimi necessari pot disposar que la mercaderia quedi retinguda fins que l’instructor de l’expedient disposi el més oportú. Aquesta retenció tindrà una durada màxima de quinze dies, i podrà ser prorrogada per un període que no superarà els quaranta-cinc dies, si l’instructor ratifica la retenció.

Les mercaderies retingudes es consideraran mercaderies en dipòsit i no poden, per tant, ser traslladades, manipulades, ofertes en venda o venudes. En cas que s’estimi procedent poden ser precintades.

53.4  El Consell Regulador pot sol·licitar els informes que estimi necessaris per aclarir o completar el que consti a les actes aixecades pels veedors, com a diligència prèvia a la possible incoació de l’expedient.

Article 54

Infraccions

Seran infraccions les que, en l’àmbit dels vins subjectes a aquest Reglament, determina la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola i normes que la desenvolupin.

Article 55

Competències

La competència per incoar, instruir i sancionar és la que determina la Llei 15/2002, de 27 de juny, i normes que la desenvolupin.

Article 56

Responsabilitat

56.1  La firma o la raó social que figura a l’etiqueta és responsable de les infraccions pel que fa als productes envasats. Si figura més d’una firma, nominativament o per qualsevol indicació que permeti la seva identificació certa, aquestes han de respondre solidàriament de les infraccions. Així mateix, són responsables solidaris de les infraccions els elaboradors o els envasadors que no figuren a l’etiqueta, si es prova la seva connivència.

56.2  Són responsables de les infraccions en productes a doll, productes envasats sense etiqueta o productes amb etiqueta on no figuri cap firma o raó social, els envasadors o els comerciants que tinguin el producte o que el comercialitzin.

56.3  Els titulars de les explotacions són responsables de les infraccions relatives a plantacions o a replantacions.

56.4  La responsabilitat administrativa de les infraccions establertes per aquesta disposició s’aplica, si procedeix, independentment de la responsabilitat civil o penal exigible a cada cas concret.

Article 57

Instructor i secretari del procediment sancionador

Als expedients de caràcter sancionador incoats pel Consell Regulador, han d’actuar com a instructor i secretari els dos tècnics designats per l’Institut Català de la Vinya i el Vi com a vocals del Consell Regulador.

Article 58

Ús indegut

En els casos en què la infracció afecti l’ús indegut de la Denominació d’Origen, i que això impliqui una falsa procedència, el Consell Regulador, sens perjudici de les actuacions i les sancions administratives pertinents, podrà acudir als tribunals i exercir les accions civils i penals reconegudes a la legislació sobre la propietat industrial.

Annex 2

Zona de producció

Arnes

Batea

Bot

Caseres

Corbera d’Ebre

La Fatarella

Gandesa

Horta de Sant Joan

El Pinell de Brai

La Pobla de Massaluca

Prat de Comte

Vilalba dels Arcs

Tal i com disposa l’apartat D.3 de l’annex VI del Reglament CE 1493/1999, del Consell, de 17 de maig, pel que s’estableix l’organització comuna del mercat vitivinícola, s’autoritza a De Muller, SA, perquè en el seu celler de Reus pugui elaborar i embotellar vins aptes per a VQPRD Terra Alta, i a Unió Agrària Cooperativa perquè en el seu celler de Vilallonga del Camp pugui envellir i embotellar vins aptes per a VQPRD Terra Alta, ja que l’activitat comercial de tots dos cellers s’ha dut a terme corresponent-se a una evolució general del mercat, i sense interrupcions amb anterioritat a l’1 de setembre de 1970. L’autorització restarà subjecta a les disposicions d’aquest Reglament i altres normes de caràcter general vigents en cada moment, i els costos corresponents al control efectuat pel Consell Regulador aniran a càrrec seu.

Annex 3

Varietats autoritzades i recomanades

Varietats blanques recomanades:

Garnatxa blanca

Macabeu

Parellada

Varietats negres recomanades:

Garnatxa negra

Garnatxa peluda

Samsó, mazuela o carignan

Varietats blanques autoritzades:

Sauvignon blanc

Moscatell de gra petit o de Frontignan.

Moscatell de gra gros o d’Alexandria.

Chenin blanc

Pedro Ximénez

Chardonnay

Varietats negres autoritzades:

Ull de llebre

Cabernet franc

Cabernet Sauvignon

Merlot

Garnatxa tintorera

Syrah

(05.096.169)

Font: GENCAT.CAT       https://www.gencat.cat        https://www.doterraalta.com/      http://incavi.gencat.cat/ca/inici 

Normativa Espanyola

https://regalavins.cat/normativa-d-o-e-i-g-p/   

Normativa Europea

 https://regalavins.cat/reglamento-union-europea/ 

Aqui pots comprar online el millor vi de la comarca de la Terra Alta , vi de qualitat, vi economic, de varietats garnatxa, garnatxa blanca, garnatxa negra i garnatxa peluda.

Pots comprar online el millor vi DO Terra Alta

Pots comprar online vi DO Terra Alta a bon preu

Pots comprar online vi DO Terra Alta barat

Pots comprar online vi DO Terra Alta qualitat preu

Pots comprar vi negre online DO Terr Alta

comprar vi barrica DO Terra Alta

Visita la nostra tenda

envios 7/24 consulta les nostre ofertes

Wins Blancs, Rosats i Negres

 

Comarca Terra Alta Terra de garnatxes

Un 70% de la Garnatxa blanca d’España es  produeix a la Terra Alta,  superant la Garnatxa blanca el 50% de la producció de esta Denominació d’origen.